metges contra el Real Decreto 16/2012: no és objecció de consciència, és desobediència civil

Per als experts en bioètica del Col·legi de Metges, l'Institut Borja o el Comitè de Bioètica de Catalunya, la revolta dels metges que han decidit seguir atenent als seus pacients exclosos del sistema no és una objecció de consciència, “perquè aquesta es refereix a un acte concret que interpel·la a la moral personal”, explica Núria Terribas. I es recolza en la llibertat de pensament, per exemple, davant l'atenció a l'avortament, a la fertilització assistida, a la selecció de candidats per a una investigació... En el seu lloc, la desobediència civil encaixa amb el convenciment que una norma que obliga a no complir amb els preceptes professionals es pot saltar en benefici del pacient, que va primer. I a més a més pot ser una postura col·lectiva.

> el video de la campaña, youtube, 1'09'' <

En la revolta de París de 1830, el famós cirurgià Dupuytren, acusat d'atendre a uns rebels, va contestar a l'autoritat que ell mai sabria distingir una altra condició que la d'"estar ferits”. La cita és del president del Comitè de Bioètica de Catalunya, Marc Antoni Broggi. És un antecedent clàssic de rebel·lió professional, a cavall entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. Els metges es troben de tant en tant amb dilemes que els posen enfront de la norma. I l'exclusió dels sensepapers del sistema sanitari ha estat l'última.

“Per la present manifesto la meva voluntat de voler exercir l'objecció de consciència davant la norma promulgada pel Govern espanyol en el RD 16/2012 que deixa sense prestació sanitària a persones que fins ara havíem atès a les nostres consultes. La meva lleialtat amb els pacients fa que no sigui possible faltar al meu deure ètic professional i incórrer en l'abandó (…) És la meva voluntat poder seguir atenent a les persones que són els meus pacients i que no tenen permís de residència”. Signat, 1.744 professionals, en la seva majoria, metges, encara que també ho han fet infermeres.

“Som una societat científica amb 20.000 socis que publica guies de pràctica clínica que s'utilitzen en tot el país i són referència internacional”, aclareix Josep Bàssora, el president de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc), l'organització que ha impulsat la rebel·lió de consciència o la desobediència.

“Sabem de què parlem i el reial decret de mesures urgents ens enfronta al desistiment de les nostres obligacions professionals. No podem deixar de vetllar per la salut dels nostres pacients”.

Porten presentant informes, negociant, escrivint cartes sense descans des que a l'abril van saber que els seus pacients es podrien quedar sense targeta sanitària si no tenien o perdien el permís de residència. Han seguit intentant que es rectifiqués aquesta decisió fins a 24 hores abans de la seva entrada en vigor.

Han explicat fins a la sacietat que el que pretén estalviar el Ministeri de Sanitat és ínfim, que estan d'acord en què es persegueixi el turisme sanitari i es reparteixi el copagament en funció de la renda, però que no es tracta d'això. Que menar els pacients per la porta d'urgències no només és més car, sinó un desastre sanitari, perquè atendre'ls abans evita l'agreujament dels problemes. Que els que es queden fora del sistema són els més sans i el 90% dels seus problemes de salut es resolen en l'assistència primària i amb accés a vacunes i medicina preventiva. I que deixar-los fora del paraigua els fa més vulnerables en el moment econòmic més difícil.

Al final, quan els arguments no van donar resultat, aquesta societat científica, que agrupa a 20.000 metges de família i comunitaris, va tirar mà dels deures professionals i va explicar al món com contrarestar “la irracionalitat del reial decret”

Una declaració de principis que ha donat la volta al món ric. Altres organitzacions, de Metges del Món a Càrites passant per Amnistia Internacional, s'han sumat a aquest “prou”.

31-VIII-12, A, Macpherson, lavanguardia