el futur d’Israel i Palestina es juga a la platja de Tel Aviv

El guardacostes israelià crida en àrab: “Ja Shabab, joves, cuideu que els corrents del mar són molt forts”. Estem a la platja de Tel Aviv i hi ha milers de palestins de Cisjordània que es banyen per primera vegada a les seves vides a les aigües del mar. Els homes vesteixen un vestit de bany normal. Algunes dones estan totalment vestides dins de l'aigua i el seu cap està cobert per un vel, unes altres vesteixen vestit de bany, però totes observen amb curiositat a les israelianes que llueixen moderns bikinis.

Cada dia creuo el que sempre em va semblar un passeig de coexistència, que uneix el sud de Tel Aviv amb la zona àrab de Jaffa, una de les principals àrees de la ciutat israeliana. És com un gran baròmetre de l'atmosfera a la regió. En les èpoques més tranquil·les, com l'actual, és un punt de trobada d'àrabs israelians i cristians, que es passegen, de jueus laics que fan esport o acudeixen als populars bars de les platges, de famílies que fan pícnic sense que es pugui distingir el seu origen, d'immigrants irregulars sudanesos o eritreos, de parelles de nuvis jueus ultraortodoxos que s'asseuen als bancs enfront del mar i de turistes dels quatre racons del planeta que esperen pacientment amb les seves càmeres per perpetuar la bellíssima posta del sol en el mar Mediterrani.

A principis d'estiu vaig començar a veure desenes d'autobusos amb palestins de Cisjordània que, per primera vegada des de l'esclat de la intifada l'any 2000 i de centenars d'intents d'atemptats suïcides a Israel, rebien permís per entrar al país i passar el dia a Tel Aviv. Per a gran part d'ells és la primera vegada que veuen el mar.

L'estiu del 2010 i del 2011 l'escriptora pacifista israeliana Ilana Hamerman i desenes de dones jueves, activistes en el grup No Obeïm, van organitzar un acte de protesta civil. Van entrar il·legalment a Cisjordània i van convèncer a centenars de dones palestines a infiltrar-se il·legalment a Israel amb un sol objectiu: passar el dia a la platja per primera vegada a les seves vides. Hamerman i les seves companyes les disfressaven d'israelianes, maquillant-les, portant-los vaquers i ulleres de sol i enganyaven als soldats a la frontera.

El seu acte va obrir les fronteres de Cisjordània en el 2012 als 300.000 palestins que visiten Tel Aviv aquest estiu. Aquesta passada setmana, en finalitzar el Ramadà, es va produir potser el moment més sorprenent. Els civils i militars israelians que mantenen un contacte fluït amb els seus homòlegs palestins, l'anomenat “segon rang” de les autoritats, van recomanar al Govern de Jerusalem flexibilitzar encara més els criteris d'entrada de Cisjordània, augmentant el nombre de treballadors palestins a Israel a més de 100.000, anul·lant posats de control militars estratègics a Cisjordània i permetent l'entrada al país d'un major nombre de visitants palestins. És així com gairebé 20.000 habitants de cadascuna de les set ciutats de Cisjordània es van organitzar la setmana passada en autobusos per acudir als jardins de Charles Clore en Tel Aviv.

Al sud de la ciutat era pràcticament impossible circular en els últims dies. Una família palestina va mantenir una conversa espontània amb un grup d'israelians. “No. No som àrabs israelians. Som palestins de Kalkilia i esteu convidats a venir a la nostra ciutat quan vulgueu, com abans de la intifada”, va explicar un home d'uns 50 anys. El seu interlocutor israelià el va mirar estupefacte i li contestà amb una de les úniques paraules en àrab que coneix: “Inchala” (tant de bo).

Al mateix temps, un grup de noies palestines de Betlem, les més religioses, amb vels colorits sobre els seus cabells, altres vestides com qualsevol jove jueva de Tel Aviv, pregunten al primer transeünt: “On és el centre comercial més proper?”. “Jo no m'em vaig sense comprar roba de marca”, afirma una d'elles.

Un altre grup de joves palestins s'aventuren a la zona de pubs. Aquí es beuen una cervesa i compren diverses ampolles de whisky. Quan s'adonen que els miro amb curiositat, em comenten tímidament: “És que a casa no és tan fàcil trobar alcohol i, a més, és més car”. En aquesta zona israelianes de totes les edats corrent al costat del mar. “Mai havia vist avietes fent gimnàstica”, somriu un dels joves. Un altre pregunta al barman si el poble dels seus avis, situat a Galilea, està molt lluny. L'israelià li contesta que creu que aquest poble ja no existeix.

Les autoritats intenten llevar-li importància. A Jerusalem temen que la dreta nacionalista israeliana faci el possible per posar fi a aquest gest de bona voluntat i prefereixen mantenir el perfil baix. El fet és que milers de palestins circulen en els últims dies
per Tel Aviv pràcticament sense veure un soldat.

Moltes famílies palestines mengen enfront del delfinari de Tel Aviv. No saben que aquí mateix, fa 11 anys, un suïcida de Cisjordània va causar la mort de 21 adolescents israelians que anaven a ballar a una discoteca. Fa poc es va commemorar l'aniversari i els rams de flors encara s'apinyen al lloc. Un grup de nens palestins juga feliços al costat, sense conèixer la seva història.

Pares de família de Cisjordània que en els anys vuitanta i noranta van treballar a Israel, en la construcció i el turisme, miren sorpresos com en pocs anys han sorgit a la zona costanera un centenar de gratacels. Mentre, el guardacostes israelià des de la seva torre de vigilància demana en àrab a la multitud: “Beveu aigua, fa molta calor i hom es deshidrata amb facilitat”.

Ahmed, de 27 anys, pare de tres fills i a l'atur des de fa cinc anys, caminant cap a l'autobús que portarà de tornada a la seva família a la seva casa a Jenín i a la difícil realitat política i econòmica en la qual viu, es pregunta: “Tornaran a obrir la frontera perquè puguem repetir o serà només un miratge d'estiu?”.

27-VIII-12, I. Cymerman, lavanguardia