"Propugnar la justícia... o impedir la injustícia?", Ramon Masagué

Un matí, quan el nostre nou professor d'Introducció al Dret va entrar a classe, el primer que va fer va ser preguntar-li el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila: "Com et dius?" "Em dic Joan, senyor". "Vés-te'n de la meva classe i no vull que tornis mai més!", va cridar el desagradable professor.

En Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar, va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats, però ningú va dir res. "Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis?". Seguíem espantats però, a poc a poc, començarem a respondre a la seva pregunta: "Perquè hi hagi un ordre a la nostra societat". "No!", contestava el professor. "Per acomplir-les". "No!". "Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes". "No!". "Perquè hi hagi justícia", va dir tímidament una noia. "Per fi! Això és... perquè hi hagi justícia. I ara, per a què serveix la justícia?". Tots començàvem a estar molests per aquesta actitud tan grollera. No obstant això, seguíem responent: "Per salvaguardar els drets humans". "Bé, què més?", deia el professor. "Per discriminar el que està bé del que està malament". "Per premiar a qui fa el be". "No està malament, però responguin a aquesta pregunta: He actuat correctament en expulsar de la classe a en Joan?" Tots restarem callats, ningú responia. "Vull una resposta decidida i unànime". "No!", vam dir tots alhora. "Podria dir-se que vaig cometre una injustícia. Sí. Per què ningú va fer res sobre aquest tema?" "Per a què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per portar-les a la pràctica? Cadascun de vostès té l'obligació d'actuar quan presencia una injustícia. No tornin a quedar-se callats mai més! Vés-te'n a buscar a en Joan". Aquell dia vaig rebre la lliçó més pràctica de la meva classe de Dret. Quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat i la dignitat no es negocia.

24-VIII-12, Ramon Masagué, cartasdeloslectores/lavanguardia