"Dret a guarir", una insubmissió legal pro Drets Humans del món sanitari

> el video de la campanya, youtube, 1'09'' <

Médicos del Mundo engega la iniciativa "Derecho a curar" per sumar adhesions, de professionals sanitaris a l'objecció de consciència, contra l'exclusió dels immigrants irregulars de la sanitat pública a partir de l'1 de setembre. En el registre que a aquest efecte va engegar, el passat mes de juliol, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SEMFYC) ja s'han apuntat més de 1.300 professionals.

Segons Alvaro González, president de l'ONG "es tracta de suscitar un moviment del món sanitari contra una mesura que xoca contra l'ètica professional. Volem servir de vehicle de transmissió perquè el personal sanitari reivindiqui, exerceixi el seu dret a la resistència i el seu dret a guarir a tota persona que ho requereixi, independentment de la seva situació administrativa".

La web www.derechoacurar.org inclou diversos materials com una carta model que qualsevol ciutadà pot dirigir al seu metge per demanar-li que objecti contra l'exclusió de les persones immigrants. Médicos del Mundo també ha elaborat diferents materials com a cartelleria, adhesius i insígnies per a xarxes socials. A més, la campanya explica ja amb el suport de societats mèdiques, associacions professionals i ONG.

Compromís ètic

L'accés a la salut sense discriminació per a totes les persones és un dret humà reconegut en els principals instruments legals i normes internacionals. Des del Jurament Hipocràtic fins a l'adopció en 1948 de la Declaració de Ginebra de l'Associació Mèdica Mundial (AMM), la professió mèdica ha expressat en forma de codi deontològic el seu compromís amb la missió de protegir la salut sense cap mena de discriminació.

La Declaració de Lisboa de la AMM sobre els Drets del Pacient recull: "Quan la legislació, una mesura del govern, o qualsevol altra administració o institució nega aquests drets al pacient, el personal mèdic ha de buscar els mitjans apropiats per assegurar-los i restablir-los".

A partir d'aquesta premissa, Médicos del Mundo fa una crida al personal de salut (sanitari i administratiu) perquè objecti enfront de l'exclusió de l'accés a la salut de les persones més vulnerables de la nostra societat, especialment del col·lectiu d'immigrants sense permís de residència. "El personal de salut pot i ha de fer saber que guarir és molt més que una obligació, que és un dret i que hem de poder exercir-ho sense restriccions", conclou Álvaro González.

Médicos del Mundo considera que la reforma suposa una greu reculada en termes de drets socials i rebutja les justificacions per a l'adopció d'aquesta mesura. "Les persones immigrants no vénen a Espanya per a servir-se dels sistemes de cobertura sociosanitària", afirma el president de Médicos del Mundo. "Són nombrosos els estudis que demostren que les persones immigrants utilitzen menys els serveis sanitaris que la població espanyola".

22-VIII-12, cadenaser

"Jo atenc persones i no cartilles ni papers, i estic obligat a assistir a qualsevol que acudeixi a la meva consulta". Així de categòric es mostra Antonio Pareja, responsable de la Unitat d'Epidemiologia i Control de les Infeccions de l'hospital de Son Llàtzer, el segon més important de Balears, sobre l'exclusió dels immigrants sense papers del sistema sanitari. Com ell, desenes de professionals de les illes han anunciat que exerciran l'objecció de consciència contra el reial decret-llei 16/2012, que limitarà l'assistència a aquest col·lectiu a partir de l'1 de setembre. No té por a les conseqüències ni a les possibles acusacions d'insubmissió: "Seguiré atenent a immigrants encara que hi hagi represàlies, i col·laboraré perquè se'ls visiti dins de l'hospital".

El rebuig a la mesura de l'Executiu s'ha fet notar en diverses comunitats, encara que d'una forma especial a Balears, la comunitat amb més població immigrant d'Espanya -el 21% enfront de la mitjana del 12%, segons l'Institut Nacional d'Estadística-. Fins a la setmana passada, un total de 77 facultatius illencs havien declarat la seva voluntat d'objectar en els registres de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (Semfyc), que suma més d'1.300 mèdics objectors a tota Espanya. A ells s'ha sumat també el Col·legi Oficial d'Infermeria de Balears, que anima a seguir atenent als immigrants contra el criteri del Consell General d'Infermeria d'Espanya, al que pertanyen.

Els arguments són varis, però un dels més esgrimits són les normatives actuals. "La Constitució, la llei General de Salut Pública i el nostre codi deontològic ens permeten no aplicar el decret. Si un metge pot negar-se a fer un avortament per les seves creences, jo, per les meves, puc atendre a tot el que m'ho demani", defensa Pareja. Per a aquest professional amb 26 anys d'experiència el decret no només és injust, sinó també contraproduent des d'un punt de vista epidemiològic. "Pot haver-hi un repunt de les malalties infeccioses en els immigrants i els locals, que després aniran en pitjors condicions a urgències". Segons Pareja, la mesura serà "més cara a la llarga" i no suposarà cap estalvi perquè "el 99% de la població immigrant està sana i no recorre al sistema sanitari". La proximitat de la data d'entrada en vigor del decret dibuixa un panorama dispar entre les comunitats. Les autonomies del PP es debaten entre l'acatament i un model alternatiu. Aquest últim és el cas de Galícia, on el president Alberto Núñez Feijóo ha promès buscar escletxes legals per atendre als indocumentats. En el cas de Balears, el conseller de Sanitat, Antoni Mesquida, s'ha mostrat contrari a deixar d'atendre a aquest col·lectiu, i per això el govern de les illes estudia diverses fórmules d'assistència, encara que sempre dins del compliment de la llei. A Balears, els professionals sanitaris no poden accedir a les bases de dades dels immigrants des de fa setmanes, la qual cosa ha motivat les queixes de diverses oenegés del sector sanitari.

Altres comunitats com Catalunya, Andalusia, País Basc, Astúries i la Comunitat Valenciana han mostrat la seva disposició a seguir dispensant assistència sanitària als sensepapers. El mateix ocorre amb Navarra, que va anunciar ahir un programa d'ajudes per valor d'1,6 milions d'euros anuals, que entrarà en vigor l'octubre, i que permetrà que 2.150 estrangers majors de 18 anys rebin una atenció integral.

D'altra banda, les organitzacions assistencials incrementen aquests dies les accions de rebot al decret del Govern de Mariano Rajoy. Metges del Món va anunciar ahir el llançament de la campanya "Dret a guarir", en suport dels professionals objectors. Per la seva banda, Càrites va assegurar que el decret posa les bases per a "un sistema estatal paral·lel de beneficència" que qüestiona el compliment dels drets humans.

23-VIII-12, I. Carranza, lavanguardia