(Pussy Riot:) "Tahrir a la plaça Roja", Llàtzer Moix

Join Pussy Riot Global Day 17 August
-a Barcelona, Londres, París...-

Amnesty International:
Take Action Here

El règim de Putin té divendres que ve una nova oportunitat per fer el ridícul. I potser no la desaprofiti. Aquest dia es dictarà sentència contra tres integrants del grup punk feminista Pussy Riot. El seu crim és haver irromput en la catedral ortodoxa del Crist Salvador, a Moscou, per interpretar la seva cançó Mare de Déu, lliura'ns de Putin. L'actuació va durar 30 segons i les pot costar tres anys de presó.

Pussy Riot és un col·lectiu format fa amb prou feines un any, quan Putin va anunciar que tornava a optar a la presidència russa, una possibilitat que llavors les produïa arcades i que ara les ha posat camí de presidi. Les seves integrants tenen menys de 30 anys, amb estudis universitaris -Filosofia, Periodisme, Informàtica...- que actuen fora del circuit a l'ús, en espais públics, lluint vestits cenyits i passamuntanyes de colors. Són noies llegides i sentides -presenten a assagistes com Beauvoir o Foucault i grups punk com Bikini Kill com a referència- que operen amb molta gosadia i sense cap xarxa. És a dir, són un grup de combat cultural i polític, segons anuncia el seu nom, que cal traduir -si em disculpen la grollera literalitat- com a Revolta de Conys.

El vídeo del seu performance catedralici, penjat a YouTube, mostra a les nostres heroïnes ballant i bramant, al so de guitarres elèctriques; també a religioses que intenten evitar la filmació i a personal de seguretat que acaba emportant-se les vocalistes. Com a tantes actuacions punks, aquesta és essencialment maldestra. Però el seu esperit, en pro de la llibertat i contra el contuberni del règim de Putin i el més carca de l'Església ortodoxa, mereix tota la nostra simpatia.

A la Rússia actual, l'art compromès no és, com succeeix tan sovint a Espanya, a Gran Bretanya o a Estats Units, una respectable ocupació per a creadors, comissaris, directors de museu i acadèmics més o menys depenents de l'Estat al que critiquen (amb freqüència gràcies a la seva subvenció). A Rússia, col·lectius com Pussy Riot, Voina o Femen lluiten a la intempèrie contra la deriva autoritària del putinisme, contra el dèficit democràtic i la corrupció. Ho fan amb l'esperança que els mitjans difonguin les seves accions abans que arribi la policia, els arresti i els lliuri a un sistema judicial disposat a empaperar-los ben empaperats.

Sigui el que sigui el seu desenllaç, el cas Pussy Riot llança ja diversos efectes interessants. Ha posat en evidència la inquisitorial aliança entre Putin i l'Església ortodoxa, així com la fractura de la societat russa entre autoritaris i lliberals. Ha despertat la solidaritat d'icones de l'escena pop internacional. I ens ha recordat que l'art té també que veure amb la consciència i la valentia. Especialment als països on, com resa una cançó de Pussy Riot, "el caudillismo salvatge devora els cervells"; on, com diu una altra, cal convertir la plaça Roja en la plaça Tahrir.

12-VIII-12, Llàtzer Moix, lavanguardia