contracop demoislàmic a Egipte: l’Exèrcit sotmés al Govern?

El president egipci, Mohamed Morsi, va destituir ahir al cap de la cúpula militar, mariscal Mohamed Husein Tantaui, li va concedir la més alta condecoració del país i el va enviar al retir. Però, més important encara, amb el mateix decret va anul·lar les prerrogatives legislatives que es va atribuir el Consell Suprem de les Forces Armades –presidit per Tantaui– després de les eleccions de juny, cosa percebuda llavors com un cop d'estat tou per part de l'exèrcit.

Mohamed Morsi retorna així el cop a Tantaui, i ho fa a més en plena campanya de les forces de seguretat egípcies a la península del Sinaí.

El 17 de juny, quan es van tancar les urnes en la segona volta electoral, el Consell Militar anunciava una esmena a la declaració constitucional del 30 de març del 2011, que fins llavors servia de full de ruta per a la transició egípcia. Afegint la seva esmena a la declaració com un annex d'aquesta, la cúpula militar s'arrogava el poder legislatiu de forma temporal, la qual cosa coincidia amb la dissolució de part del Parlament pel Tribunal Constitucional al·legant defectes de forma. El mariscal Tantaui, amb tot això, es col·locava per sobre del president quant a poders de guerra, assegurava la independència de l'exèrcit del poder civil i es garantia el lloc de ministre de Defensa i cap de les forces armades fins a l'aprovació d'una nova Constitució.

D'aquesta forma, Tantaui tirava un pols al nou poder sortit de les urnes i abocava un gerro d'aigua freda a les ja molt diluïdes esperances de la revolució de la plaça Tahrir. Amb l'esmena, els militars també s'atribuïen competències en ordre públic del mateix caire que les que regien en l'època de Mubarak.

La lectura que va fer ahir el portaveu presidencial Yaser Ali del decret de Mohamed Morsi deia: “El president ha decidit anul·lar la declaració constitucional adoptada el 17 de juny”. Segons l'analista Gamal Soltan, “aquest xoc entre el nou president i el consell militar s'esperava, però no tan ràpid”. L'islamista Mohamed Morsi va assumir la presidència el 30 de juny. El seu decret d'ahir era d'aplicació immediata.

A la mateixa declaració llegida, Morsi manava a retir al mariscal Tantaui (de 76 anys), al cap d'Estat Major, general Sami Anan, i als caps de l'Armada, de la defensa antiaèria i de les Forces Aèries. En compensació, a Anan i Tantaui se'ls nomena “assessors” de la presidència i se'ls concedeix la medalla del Nil. Segons el general Mohamed en Rostir, membre del Consell Suprem de les Forces Armades, la decisió del president va ser presa després de consultar amb l'alt òrgan militar. “La decisió es va basar en una consulta amb el mariscal de camp (Tantaui) i la resta del consell militar”, va dir El Asar a l'agència Reuters. Segons altres fonts, Morsi, Tantaui i Anan haurien sopat junts aquesta setmana en el Sinaí.

El nou ministre de Defensa serà, això sí, un general, Abdelfatah el Sisi. Un altre general, Sidki Sobhi, assumeix la prefectura d'Estat Major, i el exjefe de l'Armada Mohab Mamish assumirà la responsabilitat de l'Autoritat del Canal de Suez. Al mateix temps, hi ha un canvi de cadires entre els alts comandaments militars.

Però no són els únics nomenaments. Morsi ha designat a un vicepresident, que serà l'antic jutge Mahmud Meki, cèlebre per la seva defensa de la independència de la judicatura a l'època de Hosni Mubarak i és germà del recentment nomenat ministre de Justícia, Ahmed Meki. Mubarak mai havia nomenat un vicepresident. L'únic fins ara va ser el general Omar Suleiman, que va estrenar el càrrec arran de la revolta de la plaça Tahrir, al febrer del 2011.

Amb el seu decret, Mohamed Morsi pretén restaurar els poders presidencials, basats en la Constitució provisional de març del 2011, que –de forma molt significativa– inclou el de nomenar una nova Assemblea Constituent “si hi ha algun impediment perquè pugui completar el seu treball” de redactar una nova Constitució. Segons el diari egipci Al Ahram, Meki i el general El Sisi van jurar els seus càrrecs de vicepresident i ministre de Defensa ahir mateix, amb prou feines anunciat el decret.

13-VIII-12, agcs/xarxa, lavanguardia

Algunas opiniones y análisis sobre el golpe asestado a los militares egipcios:

12-VIII-12, http://recortesdeorientemedio.com/

El tema de si el nuevo jefe del Estado, que al finalizar el mes de junio juró su cargo, adoptó esta iniciativa consultando a los generales del Consejo Supremo de las Fuerzas Armadas es controvertido. No hubo ninguna reacción pública de este poderoso órgano, establecido por Mubarak en las últimas horas de su mandato para dirigir provisionalmente la república hasta la elección del nuevo poder civil. Tan sólo la agencia oficial de noticias citó a un mando militar –sin identificarlo– que afirmaba que no habido ninguna “reacción negativa” entre los uniformados. Y una página de Facebook considerada próxima al ejército calificaba de “naturales” los cambios en la cúpula militar con vistas a dejar paso “a una nueva generación de egipcios que protegerá el país”.

Es indiscutible que Mohamed Morsi ha aprovechado el desafío a la seguridad del Estado, los ataques de yihadistas contra el ejército, contra sus guardias fronterizos en el Sinaí, la humillación sufrida entre las tropas por estas bandas de terroristas, para afirmar su autoridad, sobre la que hay tantas dudas, habida cuenta del poder de las fuerzas armadas y de las limitaciones impuestas a última hora en el proceso electoral sobre sus atribuciones reales.

Ha habido, no obstante, dirigentes de partidos políticos, personalidades independientes como Mohamed el Baradei –que al principio pensó en presentar su candidatura a la presidencia de la república–, quien, congratulándose por el fin del poder militar, ha advertido también sobre el peligro de que Mohamed Morsi cuente con superpoderes como jefe del Estado. El premio Nobel de la Paz egipcio se refería al decreto del presidente atribuyéndose el poder legislativo tras la supresión por el Consejo Supremo militar del Parlamento, anulado también el domingo, acumulando de esta suerte el poder ejecutivo y el legislativo.

El Baradei defiende la división de poderes en la denominada Segunda República de Egipto y argumenta que debe ser la Asamblea Constituyente la que reemplace al Parlamento hasta la promulgación de un nuevo texto constitucional. El temor a que la cofradía de los Hermanos Musulmanes, que domina el disuelto Parlamento, el Gobierno y la presidencia, acapare el poder está a flor de piel.

Los últimos nombramientos de Morsi de dirigentes políticos y militares han recaído sobre aliados y compañeros de viaje. Hay intelectuales egipcios que han puesto en entredicho la legalidad de los decretos del domingo...

Los Hermanos Musulmanes, que tan pacientemente han esperado llegar al poder, han actuado con prudencia para evitar enfrentarse directamente con su histórico rival, el ejército, prefiriendo contemporizar, negociar paso a paso en su difícil cohabitación. Sería prematuro creer que la cofradía ha decidido en este “terremoto político”, como lo han escrito diarios de El Cairo, dar un golpe civil espectacular para poner a los militares en el camino de una transición democrática muy abrupta. Su contundente gesto le ha hecho cobraraMorsi el aspecto de presidente que, pese a sus inciertas competencias, esta empeñado en gobernar.

14-VIII-12, T. Alcoverro, lavanguardia