el Club Natació Sabadell, el que més atletes aporta del món als Jocs Olímpics

Tres medalles, setze esportistes i un tècnic, l'honor de ser el club del planeta que més participants aporta als Jocs Olímpics de Londres, el fruit d'una història, d'una obstinació de la ciutadania que va molt més allà de l'estrictament esportiu, que en quatre anys serà centenària...

"A Sabadell la gent sempre ha estat orgullosa del seu club, del Club". Així el coneixen a la capital del Vallès: amb majúscula, com un nom propi. Perquè suma més de trenta mil socis en una urbs d'amb prou feines dos-cents mil veïns. Perquè apropa l'esport a persones amb discapacitats i a famílies en risc d'exclusió social. Perquè té el seu propi col·legi concertat des de fa 50 anys perquè les joves promeses puguin compaginar estudis i esport, l'escola Santa Clara. "Aquí amb prou feines expliquen ni subvencions ni ajudes -assegura Torres-. Tot, gràcies a la nostra massa social".

Santi Esteva va ser diploma olímpic a Mèxic 68, semifinalista a Mont-real 76, setanta vegades campió d'Espanya... "Em vaig mudar molt jovenet a Sabadell. En el club entrenava i estudiava. Tot això, que era una raresa, alguna cosa molt pioner, anava de la mà de la transmissió de valors. Omplia tota la teva vida". El club sempre va anar molt més que un centre d'alt rendiment, que una fàbrica de medalles. "Allí vaig aprendre el que és la companyonia, l'amistat, el companyerisme...".

Perquè el club sempre va ser més que un club, molt més que una pedrera d'esportistes d'elit. Organitzen activitats culturals, xerrades, debats, excursions, un menjar cada mes perquè els socis es trobin i sàpiguen com els van les coses als altres. Tenen fins a una coral. La immensa majoria dels seus tretze milions d'euros de pressupost es finança gràcies a les quotes dels seus socis, gràcies a la força i l'embranzida de la seva gent. I amb prou feines una desena part va destinada a la competició d'alta volada.

Els metalls collits aquests dies per la nedadora Mireia Belmonte, la final que van jugar les noies de la selecció espanyola de waterpolo... tots els triomfs esportius ara televisats, els millors de la història de les dinou seccions del club, no són més que l'altra conseqüència d'un treball amb prop de cent anys de vida en pro de la vertebració, l'autoestima i la cohesió social de Sabadell, una urbs que no es deixa fagocitar per la gran capital. "No hi ha res com ser del Vallès", que escrivia el poeta.

Són funcions socials les que compleix el Club Natació Sabadell que, en aquests temps de dificultats i estretors, en aquests moments en els quals cadascun tendeix a entotsolar-se en els seus propis problemes quotidians, es antojan més importants i necessàries que mai. Molt més que les medalles. Els podis no són més que un reflex d'un sentiment ciutadà, i no al revés. Aquí, quan un compleix un quart de segle de soci, li donen una insígnia de plata, i una altra d'or als cinquanta anys...

12-VIII-12, L. Benvenuty, lavanguardia

El primer que va cridar l'atenció a l'entrenador de Mireia Belmonte quan va arribar a Sabadell fa ja tres temporades van ser les instal·lacions del club: dues piscines de cinquanta metres, una coberta i una altra a l'aire lliure, dues mes de vint-i-cinc metres i molts serveis més abast d'esportistes olímpics i veïns del barri. “Mai havia vist una simbiosi igual a França”, afegeix Fred Vergnoux. “Vaig quedar realment impressionat del potencial del club, del seu alt nivell…”.

I després, al poc, el segon, pràcticament de la mà, de l'ambient de proximitat i proximitat amb el soci del carrer. “Quan comencem a entrenar a tres quarts de sis del matí, no hi ha ningú –explica l'entrenador–. Però després sempre acabem compartint unes quantes carrers amb els socis, i de vegades acabem desdejunant tots junts en la cafeteria. Aquí es respecta la competició d'alt nivell, però s'està molt prop de la gent. Perquè aquí tothom sap que la base de tot està en la massa social, que sense el suport de la gent no s'hauria aconseguit gens. Suposo que aquí està la clau dels bons resultats, de tants anys d'història i tants èxits esportius”.

I mentre prossegueixen en el club les obres de camps de futbito, una pista poliesportiva, un aparcament, una sala de fitness… I l'any que ve s'aixecaran un nou frontó, pistes d'esquaix, petanca, voley play, tennis, pádel...

12-VIII-12, L. Benvenuty, lavanguardia

Quinze membres de la delegació olímpica espanyola en els Jocs Olímpics de Londres, que avui es clausuren, procedeixen del Club Natació Sabadell (CNS). El fet és destacable, perquè no hi ha un altre club a Espanya que hagi aportat punts atletes a la delegació. I més destacable és encara si considerem que són varis els membres del CNS que tornen de Londres amb medalles penjant del coll: Mireia Belmonte, que va aconseguir la plata en les proves de 800 lliure i 200 papallona, i sis integrants de l'equip de waterpolo femení, que va conquistar també la plata.

Els èxits esportius han d'atribuir-se, naturalment, als atletes que competeixen i superen als seus rivals. Però no cal ignorar que enfonsen les seves arrels en institucions que han acreditat capacitat i entusiasme al llarg dels anys. Entre elles sobresurt el CNS, una entitat que no gaudeix del seguiment massiu reservat als grans clubs, posem per cas, de futbol. Però que ha realitzat una labor constant i molt meritòria des de la seva fundació fa poc menys d'un segle, en 1916. El CNS és avui dia, amb els seus 34.000 socis i les seves catorze seccions, la principal institució esportiva catalana després del RACC i el Barça. De les seves piscines han sortit, al llarg dels anys, trenta atletes olímpics. I ara, en aquest 2012, ha proporcionat un ramillete de medallistes sense precedents. És doncs de tota justícia felicitar a aquesta institució, al mateix temps que als esportistes que ha format.

12-VIII-12, L. Benvenuty, lavanguardia