Ajuntaments de Ses Illes procuren trampejar amb la política lingüística de Bauzá

La rebaixa de coneixements de català en l’accés a l’administració autonòmica, una de les mesures més controvertides del Govern de José Ramón Bauzá a les Balears, comença a topar amb els primers obstacles.

Desafiant la política lingüística del Partit Popular, diversos ajuntaments han decidit mantenir l’exigència de la llengua catalana en les seves convocatòries de feina pública. Per això han utilitzat una de les poques escletxes que atorga la llei. El Govern balear tem que l’excepció es converteixi en norma i ha incrementat la pressió sobre els alcaldes perquè mantinguin el nou statu quo.

La nova llei de Funció Pública, aprovada el passat mes de juliol al Parlament balear, estipula que els aspirants a treballar al sector públic de les illes només hauran d’acreditar el català en determinats casos, com la docència, l’assessorament lingüístic o l’atenció al públic.

I és aquest punt el que pretenen utilitzar els consistoris per mantenir la consideració oficial de la llengua pròpia, en englobar totes les places en aquesta última categoria.

En les últimes setmanes, diversos ajuntaments han aprovat mocions en les quals es rebutja la rebaixa impulsada pel Partit Popular i es garanteix el requisit. És el cas dels municipis mallorquins de Son Servera, Porreres o Banyalbufar, els dos últims amb el vot favorable del PP local.

D’altres han deixat entreveure que seguiran el mateix camí, com Artà, Lloseta, Algaida o el Consell de l’illa de Formentera. La majoria són governades per l’esquerra o el centre regionalista. Tanmateix, també apunten en aquesta mateixa direcció altres poblacions com Sa Pobla o Felanitx, governades pel Partit Popular amb majoria absoluta.

Alguns regidors del partit ja han mostrat en públic el seu desacord amb la llei. Un d’ells, l’alcalde i diputat autonòmic Antoni Pastor, va ser expulsat de la formació per trencar la disciplina de vot en aquesta qüestió.

L’Executiu balear ha remès una carta als alcaldes, davant el temor que puguin desvirtuar la norma mitjançant un subterfugi legal. En aquesta missiva recorda que només es podrà requerir el català en les places en què l’atenció al públic sigui la tasca “principal” i sempre que es determini “de manera individual i degudament justificada”.

Del text es desprèn que l’exigència de català no podrà ser generalitzada, com pretenen alguns ajuntaments. “Si ho fan així, serà un frau de llei, i podríem impugnar l’acord en última instància”, adverteix Núria Riera, directora general de Funció Pública.

6-VIII-12, E. Carranza,