"La iaia o l’ambaixada", Francesc-Marc Álvaro

Benvinguts al mes d'agost, estimats lectors. No els prometo que en surtin vius, tal com bufen els vents de Ponent. La tradició, el clima i la necessitat d'oferir un cert assossec a l'ànima ens obligarien a parlar avui de la plaga de meduses que dóna ambient a les nostres costes, però això no podrà ser. Ho sento molt. Hi ha una llei periodística que regeix fins i tot en plena canícula: si el mateix dia que ens inquieten les meduses hi ha una plaga més perillosa i destructiva, toca abordar aquesta segona amenaça. Per això, inevitablement, cal parlar del Govern espanyol i d'aquest estat permanent de setge fiscal en el qual vivim.

Coincideix l'augment dels peatges a les autopistes catalanes amb l'anunci que el Govern de la Generalitat no podrà pagar els serveis del mes de juliol corresponents a les places concertades de geriàtrics, centres de discapacitats, residències de malalts mentals i entitats d'acollida a drogodependents. El problema de liquiditat que té l'administració catalana per atendre els més febles de la nostra nació dóna la mesura exacta de la greu operació històrica que impulsa l'Executiu presidit per Rajoy a cavall de la dura crisi econòmica.

Per arrodonir l'ofensiva cal introduir sistemàticament el dubte raonable entre la ciutadania catalana mitjançant afirmacions com la següent: "No tenen diners per als vells, però en tenen per a les ambaixades i els mitjans públics de comunicació". Els cervells d'aquesta guerra pretenen que la senyora Maria pensi que l'àvia no pot ingressar en una residència geriàtrica perquè el Govern de Catalunya malgasta els cèntims amb oficines a l'estranger. Però la senyora Maria comença a ser molt conscient que la mare dels ous és l'enorme diferència entre el que paguen els catalans al Govern espanyol i el que reben a canvi: 16.400 milions d'euros, més del 8% del PIB català. Dèficit fiscal n'és el nom oficial. Diguem-ne espoli estructural.

Tenen algun problema de liquiditat els serveis que atenen els avis, discapacitats, malalts mentals i drogodependents d'Euskadi? No. Mai. Viuen en un altre planeta. Per això cap ciutadà basc (voti el que voti) pensa que el Govern de Vitòria ha de renunciar a fer política comercial i cultural al món global ni tem pels serveis socials bàsics. Es diu que el concert és una antigalla que no lliga gens ni mica amb l'Europa que està naixent. Això ja es veurà. De moment, el País Basc es mira la crisi de lluny.

El ministre Montoro va comunicar que el Govern de Catalunya rebria un sucre per anar tirant, sempre que fes bondat. És el guió que ha funcionat fins ara. Però el conseller Mas-Colell no va assistir ahir al Consell de Política Fiscal i Financera. A vegades, el més pragmàtic, moderat i raonable és evitar que se't pixin a la boca, que diria el Mohammed Jordi.

1-VIII-12, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia