mandat del Parlament de Catalunya per a un "pacte fiscal". I ara què?

El pacte fiscal va deixar de ser ahir una proposta electoral o del Govern per convertir-se en un mandat del Parlament de Catalunya. L’Executiu de CiU va aconseguir la llum verda de la Cambra consolidant l’acord a què ja havia arribat amb ICV i ERC–al qual es van sumar també el socialista Ernest Maragall i l’independentista Joan Laporta– i obtenint el suport del PSC al gruix de la proposta. Això no obstant, i malgrat les intenses negociacions en què van intervenir el president Artur Mas i el màxim dirigent socialista, Pere Navarro, CiU i PSC no van poder salvar la discrepància d’arrel: l’agència tributària única catalana. Finalment, els socialistes es van abstenir en aquest punt i van defensar un consorci tributari entre Generalitat i Estat. Més lluny de l’acord es va situar el PP, que va votar en contra de l’agència tributària catalana, si bé es va abstenir en part del text. C’s i SI van rebutjar el conjunt de la proposta.

En resum, la proposta va tirar endavant amb el sí de 84 diputats, el 63% dels parlamentaris, i el suport parcial de 27 més –del PSC–, i sense que el PP hi expressés un no taxatiu. Una majoria àmplia que sintonitza de ple amb la convicció majoritària entre la ciutadania i els agents econòmics, socials i culturals que Catalunya aporta massa a l’Estat i rep massa poc –el dèficit fiscal– i que el model actual de finançament és manifestament insuficient per fer front a les necessitats bàsiques del país, com està posant en evidència dramàticament la recessió econòmica. Fins i tot el PP català és partidari d’un tracte fiscal “singular”, tot i que propugna que Catalunya es mantingui dins del règim comú de finançament que defineix la LOFCA, que integra totes les autonomies llevat del País Basc i Navarra...

Es tracta d’un gir copernicà respecte del sistema actual, vigent des del 1980, perquè sobre la base d’una relació fiscal bilateral plena entre Generalitat i Estat s’articula un model similar al concert, si bé el País Basc i Navarra estan exempts de tota mena de contribució a la solidaritat.

L'ACORD

1. L’acord es basa en les conclusions de la comissió d’estudi del Parlament sobre el pacte fiscal.
2. El Parlament constata que els successius finançaments no han resolt alguns dels problemes de fons de Catalunya.
3. El Parlament reivindica un acord de finançament que comporti un canvi de model.
4. El Parlament insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol per assolir un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions aprovades per la comissió d’estudi d’un nou model de finançament basat en el concert econòmic, i particularment tenint presents els punts següents:
a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que n’ha d’ésser l’única administració responsable.
b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb altres administracions locals, estatals i europees, especialment en la lluita contra el frau fiscal.
c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots els impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.
d) S’ha d’establir l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten Catalunya i que li són propis i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha d’ésser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.
e) En determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’Estat de benestar tenint en compte l’esforç fiscal.
5. El Parlament insta el Govern a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial.
6. El Parlament insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per fer el seguiment de la negociació de l’acord amb l’Estat.
7. El Parlament insta el Govern a aconseguir la màxima implicació de la societat en relació amb l’acord i a traslladar-ne els objectius a les institucions europees.

26-VII-12, lavanguardia