JJ.OO. "Problemes a Londres 2012", Quim Monzó

Un dels primers conflictes d'aquests Jocs Olímpics que aviat s'inauguraran a Londres té a veure amb l'allotjament, i el protagonitzen un membre de l'equip australià de tir olímpic, Russell Mark, i la seva senyora, Lauryn Mark, també tiradora olímpica i també membre de l'equip del país dels cangurs. La parella ha denunciat la situació de discriminació que pateixen pel fet de ser heterosexuals. Russell Mark explica que, a l'hora d'organitzar qui dorm amb qui a les habitacions dels esportistes, les parelles homosexuals no tenen cap problema per compartir-ne una. En canvi, ell i la seva dona es troben que no els en deixen.

Fa temps que Russell Mark té mal rotllo amb les autoritats esportives del seu país. El motiu és que sempre ha declarat públicament que està a favor de fer servir pastilles per dormir, un costum que el comitè olímpic australià no veu amb bons ulls. Però, tot i aquest mal rotllo, el fet és que si, per comptes de ser home i dona, fossin home i home, o dona i dona, no haurien tingut problema per dormir a la mateixa habitació. Per aconseguir-ho, les parelles, casades o no, han de demanar permís al Comitè Olímpic Australià, i llestos. Però a Russell Mark i Lauryn Mark el Comitè els diu que ni parlar-ne, que si volen dormir a la mateixa habitació abandonin el village olímpic i se'n vagin a un hotel. The Daily Mail recull les declaracions de Russell Mark als mitjans de comunicació australians: "La part estúpida de tot això, i aquest és l'argument que he fet servir amb ells (el Comitè), és que hi ha un munt de parelles gais a l'equip olímpic que dormen a la mateixa habitació, de manera que és clar que a nosaltres se'ns discrimina per ser heterosexuals".



És evident que es tracta de l'aplicació, un cop més, d'aquella vella norma de dividir la població per sexes: els nois amb els nois, les noies amb les noies. Truman Capote va saber aviat la benedicció que sovint això significa per als homosexuals, i les facilitats insospitades que de vegades troben en les institucions que o bé separen la gent per sexes o bé no n'admeten més d'un. En un dels seus llibres explica que la seva mare i el seu padrastre, una mica mosques tots dos perquè el noi no tenia un comportament tan viril com haurien volgut, van decidir que la millor manera de solucionar-ho seria enviar-lo a una acadèmia militar. I això és el que van fer: el van enviar a l'acadèmia militar Saint Joseph, amb l'esperança que allà que el farien un home de debò. En aquest llibre -el nom del qual no aconsegueixo recordar-, Capote narra que hi va anar, tot obedient, i, encara amb el petate (o el que fos que dugués d'equipatge) a la mà, va obrir la porta del dormitori col·lectiu i es va trobar amb dotzenes de joves atlètics i musculats, en plena joventut i en calçotets. Capote va aixecar els ulls al cel i va donar gràcies al Senyor.

21-VII-12, Quim Monzó, lavanguardia