Abans de la crisi econòmica, Olafur Hauksson era comissari de policia a Akranes, una petita població portuària de 6.500 habitants situada a l'extrem d'una península gelada, a uns cinquanta quilòmetres de Reykjavík. Des de gener de 2009, cerca i porta davant la justícia els qui van exercir una funció clau en l'enfonsament econòmic del país el 2008.

A la fi de l'estiu de 2008, la bombolla islandesa va explotar, com a conseqüència de la crisi de les hipoteques subprimes nord-americanes. Dues setmanes després de la vertiginosa caiguda de Lehman Brothers, es van enfonsar els tres principals bancs del país, el valor del quals representava el 923 % del PIB. La crisi va arrasar tota l'illa i la corona islandesa es va enfonsar, sense que cap intervenció pogués parar l'espiral en picat de la seva cotització. El 6 d'octubre de 2008, en directe, en la televisió nacional, el primer ministre de llavors va acabar el seu discurs demanant a Déu que "salvés l'illa".

Des d'aquesta data fatídica, lslandia va viure dies tèrbols. En 2009, els islandesos, poc donats a les demostracions socials, van expressar la seva ira contra els polítics i aquests "neo-víkings" de les finances que els van enganyar. La "revolució de les casseroles" va desembocar en la dimissió del Parlament i del Govern conservador.

Entre les reivindicacions d'aquest moviment, es trobava el judici als qui s'haguessin aprofitat de la situació econòmica i haguessin empès Islàndia a l'abisme econòmic. Les eleccions legislatives anticipades [el 2009] van dur l'esquerra al poder. La nova primera ministra, Johanna Sigurdardottir, volia designar ràpidament un fiscal perquè investigués les causes de la crisi. Però ningú es barallava per ocupar el lloc.

[...] Olafur Hauksson, aïllat en la seva petita comissaria de província, no tenia cap relació amb aquesta èlit acusada d'haver precipitat la illa cap a la fallida. Malgrat la seva inexperiència total en matèria de justícia econòmica, va ser l'únic que es va presentar per al lloc. [...] Més de tres anys després del seu nomenament, reconeix que "no ha començat a sentir-se bé en la seva funció fins fa poc". Després d'encapçalar inicialment un equip de cinc persones, actualment dirigeix a més de cent col·laboradors.

Exiliar-se a 'estranger

Tenen una doble tasca: "D'una banda, es tracta d'investigar totes les sospites de fraus i delictes comesos abans de 2009, i per un altre, emprenem diligències judicials contra els presumptes culpables". Un mètode "totalment nou", amb el qual els investigadors poden "seguir els casos" i amb el que la justícia pot "conèixer els assumptes com el palmell de la mà". Una condició indispensable "per poder rivalitzar amb els advocats de la defensa, que estan molt ben preparats".

Per facilitar la missió del fiscal, el Govern va realitzar una sèrie de modificacions legislatives sobre el secret bancari. "Actualment tenim accés a tota la informació, sense cap objecció possible", afirma Olafur Hauksson. Sospites de fraus bancaris, delictes d'ús il·lícit d'informació privilegiada, usurpacions d'identitat professional, desviaments de fons: les investigacions que es duen a terme són molt variades i les tres sales d'interrogatoris (que en breu seran quatre) sempre estan plenes. El fiscal afirma que avui treballa "en un centenar de casos prioritaris".

La majoria de les persones investigades són antics responsables del sector financer, membres dels consells d'administració dels bancs abans de la crisi. Islandesos que, des de llavors, en molts casos han optat per exiliar-se a països estrangers per prosseguir la seva carrera, per exemple a Luxemburg. Una dispersió que complica en gran mesurada la tasca de l'equip del fiscal Hauksson. Però aquest multiplica les perquisicions i no dubta a investigar en les filials estrangeres dels bancs islandesos i fins i tot a residents estrangers. "Comptem amb una cooperació internacional total", destaca Olafur Hauksson.

A dia d'avui, ja s'han dictat algunes sentències. Dos antics dirigents del banc Byr, els primers a ser jutjats, compleixen una pena de quatre anys i mitjà de presó. L'antic director del gabinet del ministre de Finances en el moment de la crisi, Baldur Gudlaugsson, va ser condemnat per un delicte d'ús indegut d'informació privilegiada a dos anys de presó. Més recentment, a Sigurdur Einarsson, expresident del banc Kaupthing, se l'ha condemnat a retornar al banc 500 milions de corones islandeses, uns 3,2 milions d'euros, i a la congelació de tots els seus actius.

Una "purga" que no serà immediata

Uns altres encara esperen a rendir comptes davant la justícia. Jon Thorsteinn Oddleifsson, antic tresorer del banc Landsbanki, coneixerà en breu la seva destinació, igual que Làrus Welding, exdirector general del banc Glitnir.

El treball de Olafur Hauksson suscita fortes crítiques entre la població. "Sabem que tenim totes les mirades posades en nosaltres, que no podem cometre errors", destaca, però "si accelerem les coses, segurament ens equivocarem i en el context actual, amb la desconfiança dels islandesos cap a les institucions, la nostra actuació ha de ser més irreprotxable que mai".

És difícil ser "irreprotxable" en una societat en la qual les pràctiques dubtoses han estat la norma durant molt temps. Al maig, dos membres de l'equip del fiscal van vendre informació per 30 milions de corones islandeses (191.000 euros) a un misteriós destinatari. Aquests dos expolicies investigaven sobre l'assumpte Sjovar/Milestone, una empresa d'assegurances en la que havia invertit el Banc Central Islandès abans de tornar a cedir les seves participacions per una suma menor. Els dos homes, acusats d'haver violat la confidencialitat de la seva funció, van ser suspesos del seu càrrec.

La "purga" del sistema financer islandès, com li agrada dir a Olafur Hauksson, no serà immediata. Encara que preveu la fi de la missió per 2015, el fiscal sobretot espera que Islàndia, l'economia de la qual es recupera progressivament, algun dia pugui "posar la vista enrere i sentir-se orgullosa d'haver sabut aprendre les lliçons del passat".