"Anem a un món de ciutats més que d’Estats", Parag Khanna

Parag Khanna, geoestratega d'economies emergents; orador en Expomanagement HSM. Tinc 34 anys, però sempre he viscut com un adult per bé i per a mal. Vaig fer el Abitur a Alemanya i el PhD en la London School of Economics. Vaig servir a l'Iraq i Afganistan com a assessor. Les ciutats seran independents dels estats i formaran una xarxa: la nova ONU.

Crec que la democràcia a Europa degenera en populisme, però guanyar eleccions no et fa millor governant; ni una majoria absoluta et fa eficient.

...
Perquè només hi ha dues maneres de governar: bé o malament. I això no depèn de quin partit ets. Si ets un inepte per governar, encara que et votin, no milloraràs el teu país.

A qui es refereix?
En països com Grècia, Hongria, i fins i tot en alguns aspectes França, el vot s'ha convertit en una absolució dels pecats comesos i una carta blanca perquè els més votats puguin cometre més.

Està definint el populisme: la democràcia -amb els seus defectes- és una altra cosa.
Però és que les democràcies occidentals solen degenerar amb facilitat en populisme. Perquè l'única manera de corregir excessos és exigir sacrificis a qui t'ha de votar. I, lògicament, si li exigeixes no et vota.

Però si se li explica bé, els recolzarà.
Doncs es deuen explicar molt malament, perquè els electorats castiguen un darrere l'altre als governs europeus que inicien qualsevol de les reformes imprescindibles pendents.

Fa cinc anys que tots perden.
Perquè els governs s'enfronten al sentit comú de la tecnocracia de Brussel·les, independent d'aquest populisme i ben formada, que els obliga a demanar al seu electorat reformes i retallades per salvar la UE.

És una manera de veure-ho.
D'una banda, populisme; per un altre, tecnocracia: un duel apassionant. I jo estic al costat de la tecnocracia europeista, perquè és l'esperança de bon govern per a la UE i per a Espanya. I l'única garantia per a l'euro davant els mercats que no creuen en el populisme, perquè volen eficiència.

Els tecnòcrates també s'equivoquen.
Però menys que els populistes: és història.

Hi ha qui desitja ja que la UE intervingui Espanya per evitar més despropòsits.
I els comprenc, perquè jo com a ciutadà també prefereixo un tecnòcrata eficient amb polítiques predictibles que un populista capaç de guanyar eleccions però, per això mateix, incapaç de governar amb eficiència.

Què proposa vostè?
Grècia, per exemple, no necessita més eleccions; necessita ordre, disciplina, un full de ruta i governants honrats i experimentats. Això no sempre ho proporcionen les urnes. I si vol desastres molt votats també de dretes, recordi a Bush jr.

Hitler també va guanyar unes eleccions.
M'interessa la democràcia consultiva de Singapur, per exemple, i els resultats de certes tecnocracias a Àsia. Han governat amb eficiència a llarg termini.

Vostè apostaria per l'euro?
Sí, perquè l'alternativa és ruïnosa per a tots: creu que algú invertiria en dracmes? Només tenen esperances de prosperitat les economies de grans mercats estables amb moneda única. I alguns petits països com Noruega, Suïssa o Singapur... Però no els compari amb Grècia.

En què invertiria?
En educació superior -en anglès i en tecnologia- i en sanitat, aquí sí que hi ha moltíssim creixement pendent. També en matèries primeres, i en la indústria agroalimentària més sofisticada: per cert, la gran oportunitat espanyola.

Com és el món avui?
D'un món bipolar EUA-URSS hem passat a una teràpia de grup absurda de G-8 i G-20 i frivolitats per l'estil en les quals té més pes Itàlia que Xina. Els G- es quedaran en anècdota, perquè anem a un món tripolar: EUA-Xina-UE.

Només tres blocs?
Però amb múltiples actors: des d'ONG com Oxfam o Bill Gates -més influents a Àfrica que l'ONU- fins a Califòrnia, un estat que marca tendència al medi ambient.

L'ONU ja no serveix?
La idea és bona, però l'organització és ineficient i corrupta. Crec que anem a un món de ciutats més que d'estats.

En quin sentit?
Barcelona té una imatge de marca per sobre de la d'Espanya.

I ara mateix haig d'alegrar-me.
És absurd enfrontar a ciutats i estats, però recordi que les ciutats existeixen des que existeix la civilització i que els estats nació només tenen 350 anys. El segle proper hi haurà ciutats -segur-, però no sé si encara hi haurà estats. Crec que l'ONU acabarà sent una xarxa mundial de ciutats.

Només la ciutat crea ciutadans.
Doncs li vaig a dir alguna cosa que jo crec, però no puc provar: aviat moltes ciutats seran independents dels seus estats.

Els estats encara són necessaris.
Però els estats estarien en fallida sense les ciutats, que són les que de debò creen prosperitat: a Europa i a EUA

I Xina?
He vist xinesos a Kenya, Grècia, Filipines... Prosperen en tot el planeta, amb recessió o expansió. Són d'una enorme resiliència i la seva estructura clánica els fa virtualment invencibles en els negocis. És igual on visquin: viuen a Xina.

Índia és la propera Xina?
Xina està molt més avançada i té millor futur que Índia. Sóc hindú i estimo l'Índia, però estimo més la veritat. Índia, com Àfrica, encara és un macrodesastre, amb alguns microèxits com Bangalore.

Khanna aposta per la tecnocracia enfront del populisme: és el pols que divideix Europa. La tecnocracia de Brussel·les sense vots però amb dades, enfront del populisme, que no exigeix sacrificis per no perdre vots. Aquí després de les urnes tolerem l'opacitat, però hauria de ser a canvi de resultats i no de desastres com Bankia. Per a això, millor una tecnocracia que sàpiga anglès i matemàtiques, tingui món i s'assabenti que ja no tot es decideix -una abraçada!- entre amigotes a Madrid. Seleccionar líders amb oposicions i el cabildeig dels partits, com fins ara, deixa fora de la política als millors. Tant de bo els millors s'indignin i no acampin a les places sinó en els partits, i s'afiliïn i els regenerin.

31-V-12, Lluís Amiguet, lacontra/lavanguardia