desautorització del Tribunal de Drets Humans europeu a la Justícia (...) espanyola
La doctrina Parot s'ha aplicat a 84 presos etarres, dels quals 67 segueixen a la presó, segons un informe de Etxerat. La resta, ja estan al carrer, 13 amb la pena complerta després d'aplicar-los el nou còmput sobre les condemnes i altres quatre afectats però sense complir amb la totalitat de la condemna. La doctrina Parot, fixada pel Suprem en el 2006 sobre la condemna d'Henri Parot, preveu una modificació en el còmput de redempcions de pena. Des de llavors, aquestes s'apliquen sobre cadascuna de les condemnes, la qual cosa fa impossible l'excarceració al cap de 20 anys, i es va establir el temps màxim d'estada a la presó en 30 anys.
El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va qüestionar ahir una de les peces clau de l'estratègia antiterrorista de l'Estat espanyol, la denominada doctrina Parot, que ha permès perllongar les condemnes i reduir els beneficis penitenciaris als etarres condemnats per diversos assassinats. La justícia europea considera que amb aquesta doctrina, iniciada pel Tribunal Suprem (TS) en el 2006, es trenca el principi que les lleis penals no poden ser retroactives en perjudici del reu i per això insta a Espanya al fet que alliberi i indemnitzi a una etarra condemnada a 3.000 anys de presó per 23 assassinats.
El cas jutjat és el de l'etarra Inés del Río, membre del sanguinari Comando Madrid, a la presó des de 1987. No obstant això, la decissió del Tribunal de Drets Humans pot ser aplicable amb caràcter general, fins i tot als casos ja resolts pel Tribunal Constitucional (TC) en els quals es va denegar empara als condemnats en virtut de la doctrina Parot. L'Audiència Nacional ha aplicat aquest sistema de còmput de les penes a 87 presos d'ETA. Molts d'ells van presentar recurs d'empara, però només una minoria va obtenir l'empara del Constitucional.
De fet, l'etarra ara beneficiada per la sentència d'Estrasburg va acudir en empara al Constitucional i el seu recurs va ser inadmès, ni tan sols es va tramitar. El TC no va entrar en el fons de l'assumpte amb l'argument que no s'havia raonat suficientment que la impugnació tingués contingut constitucional.
El Tribunal d'Estrasburg –del que ha format part Luis López Guerra, exvicepresident del Constitucional i exsecretari d'Estat de Justícia entre el 2004 i el 2007– insta a l'Estat espanyol a posar en llibertat com més aviat millor a la citada etarra i a indemnitzar-la amb 30.000 euros per danys morals. El Govern, no obstant això, no ho pensa fer, perquè recorrerà la resolució. La instància que entendrà del recurs és la Gran Sala del propi Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Mentre el recurs estigui en tràmit, la decisió de l'Executiu és que Inés del Río romangui a la presó, per existir risc de fugida.
Així ho van exposar ahir els ministres de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. El primer va dir que la doctrina Parot no ha quedat derogada per la decissió d'Estrasburg. Va afegir que si calgués pagar la citada indemnització a Inés del Río es faria descomptant aquesta quantitat de les responsabilitat civil derivada dels seus assassinats. És a dir, que en cap cas se li pagaria.
Fernández Díaz va clausurar la Conferència d'Alt Nivell sobre Víctimes del Terrorisme amb un discurs en el qual va subratllar que “l'Estat ha derrotat a ETA policialment”, per la qual cosa ha dit a la banda terrorista que “el que ha de fer és dissoldre's incondicionalment”. La derrota d'ETA –va afegir– ha estat possible per la resposta “contundent, pacífica, exemplar i valenta” que les societats basca i espanyola en el seu conjunt han donat a ETA.
Aquesta resposta és la que el Govern creu que ha de mantenir-se, també ara, sense defalliment. Per aquest motiu la sentència d'Estrasburg serà assumida en el que té de pronunciament, però recorreguda immediatament. L'Executiu vol evitar que el Suprem i el Constitucional puguin veure's abocats a corregir la seva interpretació de la doctrina Parot en termes que qüestionin totalment la seva aplicació.
Fins ara, les úniques empares concedides pel Constitucional van ser per a condemnats per terrorisme o per greus delictes comuns als quals se'ls va aplicar el nou còmput de penes quan el tribunal que els va jutjar ja els havia fet una liquidació de condemna, és a dir, quan ja tenien donada una data de sortida de la presó. El criteri d'Estrasburg, en canvi, és que aquesta doctrina per aplicar els beneficis penitenciaris a cada pena i no al màxim de 30 anys de compliment no pot ser retroactiva. Si el recurs del Govern no prospera a Estrasburg és previsible, en suma, que es produeixin nous recursos, de casos pendents i de reus que van veure rebutjat el seu primer intent.
El Govern basc va demanar ahir prudència sobre les repercussions de la fallada. L'esquerra abertzale va expressar la seva satisfacció pel veredicte i va parlar de “garrotada total” a l'Executiu.
11-VII-12, J.M. Brunet, lavanguardia