Espanya cañí -63: els diputats imputats del PP, tercer grup parlamentari a les Corts valencianes

- dossier Espanya cañí

Si els diputats del PP a les Corts Valencianes imputats, o en via d’estar-ho, volguessin fer un grup propi, seria el tercer en nombre d’escons, per davant de Compromís i Esquerra Unida. Perquè ja són onze els polítics populars (d’un total de 55) que estan acusats en els diversos casos de corrupció que esquitxen i erosionen la imatge d’aquesta formació política; des del presumpte finançament il·legal del PP valencià, el cas Brugal –sobre la concessió de contractes d’escombraries a Alacant– o el cas Cooperació –sobre la desviació d’ajuts que anaven destinats a projectes al Tercer Món–. Prou perquè a la direcció del partit que ara dirigeix Alberto Fabra creixi la inquietud: “destituir un càrrec de l’administració per corrupció és fàcil, tocar a un diputat o alcalde és més complicat”, assenyalen fonts pròximes al president valencià.

L’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, implicada en el cas de la redacció del PGOU d’Alacant, i l’exconseller de Cooperació i síndic del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, implicat en el cas Cooperació, han estat, junt amb l’exalcalde d’Alacant, Luis Díaz Alperi, els últims que s’han sotmès a l’acció de la justícia. No estan imputats, però els instructors, com que es tracta d’aforats, ja ho han sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de València. Junt amb ells, sí que estan imputats al grup popular del Parlament Valencià un vicepresident valencià, Vicente Rambla; dues conselleres, Angélica Such i Milagrosa Martínez; dos exdirigents del PP valencià, Ricardo Costa i David Serra i, entre d’altres, l’extresorera del partit en temps de l’expresident Francisco Camps, Yolanda García.

Alberto Fabra s’ha mostrat contundent a l’hora de cessar alts càrrecs de la Generalitat Valenciana implicats o esquitxats per les diverses instruccions que hi ha obertes. Però la seva determinació ha topat, de moment, amb la realitat d’un partit que manté els vells vicis i les velles aliances que va consolidar l’expresident valencià, Francisco Camps. “Un diputat és una persona elegida per l’electorat, igual que un alcalde; la llei no permet al president de la Generalitat Valenciana actuar igual que quan es tracta d’un membre de l’administració”, justifica el vicepresident valencià, Josep Ciscar. “A més, afegeix, hem de respectar el principi de la presumpció d’innocència”.

El problema, reconeixen fonts pròximes a Fabra, és que en alguns casos les evidències són moltes, a més que es tracta de fets que provoquen, com al seu moment va dir Fabra, “vergonya”. N’és un exemple l’exconseller Rafael Blasco, que la jutgessa acusa d’haver-se apropiat de diners que s’havien de destinar a projectes humanitaris al Tercer Món. En altres casos, i malgrat els indicis, els polítics s’enroquen, com l’alcaldessa d’Alacant. Sonia Castedo, que ja ha avisat que no pensa dimitir. La situació, però, podria donar episodis difícils d’administrar per Alberto Fabra a les Corts Valencianes, davant una oposició que creu que ha trobat un altre filó per condicionar els debats als plens. Els diputats imputats no són els únics destacats membres del PP valencià esquitxats pels casos de corrupció. L’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, o l’expresident de la Diputació d’Alacant i actual responsable del Port d’Alacant, José Joaquín Ripoll, també estan sotmesos a procés penal.

9-VII-12, S. Enguix, lavanguardia