model basc i aspiracions catalanes

En l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat el suport a un pacte fiscal per a Catalunya, que es diu similar al concert basc, recapta el suport del 76% dels consultats. És una aspiració transversal i amb un suport superior a qualsevol altra opció, la independentista inclosa, que supera ja la línia del 50%. A partir d'aquí es parla del model basc per a Catalunya. No obstant això, emprar aquest paral·lelisme no és correcte. El concert econòmic -heus aquí la major similitud- és l'únic instrument de l'autogovern basc que concita els més amplis parabens. Inclosos els de el PSE, encara que els socialistes hagin estat històricament reticents a aquest sistema de finançament -es van abstenir d'aprovar-lo tant el 1981 com el 2002- pel seu caràcter insolidari. Que ho és perquè no hi ha aportació a la compensació interterritorial.

La resta, tot és diferent entre Catalunya i Euskadi. 1) No hi ha una hisenda basca, sinó tres perquè els titulars de les facultats fiscals integrals són els territoris històrics que coincideixen amb les demarcacions provincials. 2) Les diputacions forals incorporen a les seves facultats ordinàries les hisendístiques i pacten un contingent intern per subvenir les necessitats de la comunitat autònoma basca a través del Govern i un altre extern per compensar a l'Estat per les seves competències al País Basc. 3) Les normes forals fiscals -amb força de llei- no les aprova el Parlament basc, sinó les Juntes Generals dels territoris de tal manera que l'Executiu autonòmic i el legislatiu basc disposen només de facultats de coordinació i harmonització, respectivament. 4) Àlaba i la comunitat foral de Navarra no han perdut mai, des de 1876, el seu concert, del que van ser privades Bizkaia i Guipúscoa en 1937 pel franquisme acusades de "províncies traïdores". 5) El concert es correspon -com la representació al Parlament de Vitòria dels tres territoris: 25 escons cadascun- a un règim confederal. I per afegir una característica que se sol ometre: el concert econòmic basc no era un patrimoni del règim foral. L'autènticament foral era l'exempció total d'exaccions i el lliurament voluntari a la Corona de donatius, règim que es va perdre en l'última guerra carlista i es va substituir pel sistema concertat.

És just subratllar que el concert millora l'autogovern basc, però també que quan vénen mal dades tampoc lliura a Euskadi de penúries. Ja està succeint: cau la recaptació, puja l'atur i en els últims anys s'ha abusat de la pressió recaptatòria... El context de vegades és el text, i aquell és tan diferent a Euskadi i Catalunya com que allí existeix una juxtaposició territorial -de vegades precària- i aquí una integració plena. La dada és d'essencial importància, per subtil que sembli, per qui el vulgui entendre.

5-VII-12, J.A. Zarzalejos, lavanguardia