quin és el sentit de l’aval de CiU a la composició del Tribunal Constitucional?

L'aval de CiU a la nova composició del TC tindrà conseqüències de pes. Ha rehabilitat, des del punt de vista català, la institució que deslegitimarà la immersió, el pacte fiscal i tot el que li vingui de gust. I, a més, converteix en una farsa l'espectacle d'indignació patriòtica que ofereixen els líders nacionalistes cada vegada que la justícia espanyola dicta sentència.

El Govern de la Generalitat i Convergència i Unió estan adoptant posicions tan contradictòries en assumptes d'enorme transcendència política i jurídica que comencen a fer dubtar de la sinceritat del projecte polític que lidera Artur Mas. Ara mateix ningú no sap exactament cap a on ens porten, entretinguts com ens tenen en una permanent dutxa escocesa que alterna el raig calent sobiranista amb l'aigua freda del sentit d'Estat, espanyol, només faltaria.

Aquesta setmana, els líders de la federació nacionalista, Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida, han aconseguit la quadratura del cercle. Primer anuncien la gran rebel·lió contra el Tribunal Suprem al qual neguen legitimitat per ficar-se en els assumptes de la llengua catalana, i, tot seguit, demanen tanda a l'establishment polític espanyol per avalar la complicitat de PP i PSOE en la renovació de magistrats del Constitucional, la institució que nega valor polític a la voluntat democràtica dels catalans.

El president Mas ha declarat respecte de la sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística que el model es mantindrà "pesi a qui pesi i hi hagi les barreres que hi hagi" i el seu intrèpid portaveu, Francesc Homs, va afegir: "D'aquí no ens mourem, digui el que digui aquest tribunal o qualsevol altre". Quan el Tribunal Constitucional va dictar sentència contra l'Estatut, la posició política de CiU va ser inequívoca: "Ara és quan hem de demostrar que som una nació", va dir Mas. Els nacionalistes van rebutjar la legitimitat d'un tribunal que es va autoconsiderar competent per anul·lar la voluntat popular dels catalans democràticament expressada. Que entre els dotze membres del tribunal figurés un jurista català que no va tenir inconvenient a firmar la sentència de mort de l'Estatut, només va fer més dolorosa la punyalada...

Tenir un català al Tribunal Constitucional -sempre proposat pels socialistes i després avalat per CiU, pel PP o pels bisbes- ha servit per donar més aparença de legitimitat davant les sentències antiautonòmiques o, en el cas de Carles Viver i Pi-Sunyer, per col·leccionar vots particulars a favor d'una Espanya plural que la resta de membres de la institució abominava. La designació dels membres del Tribunal Constitucional espanyol funciona com un vedat privat. No té cabuda un perfil aliè a la voluntat política dels dos grans partits espanyols, que, com s'ha vist, en la concepció nacional d'Espanya no són alternatius sinó concurrents. I en qualsevol cas, la idea d'assegurar la presència d'un jurista català en un òrgan de dotze magistrats respon més a la tècnica de la rebosteria que consisteix a utilitzar cireretes per a la decoració del pastís... L'aval de CiU a la nova composició del TC tindrà conseqüències de pes. Ha rehabilitat, des del punt de vista català, la institució que deslegitimarà la immersió, el pacte fiscal i tot el que li vingui de gust. I, a més, converteix en una farsa l'espectacle d'indignació patriòtica que ofereixen els líders nacionalistes cada vegada que la justícia espanyola dicta sentència.

1-VII-12, J. Barbeta, lavanguardia