"La utopia del pobre", Fernando Ónega

Per a la banca hi ha ajuts –“els diners que necessiti”, van dir un ministre–; per al ciutadà que va caure en la mateixa trampa hi ha desnonament i l’escarni de l’obligació de continuar pagant. Al banc el rescaten; al ciutadà li embarguen el sou després d’embargar-li casa seva. En alguns dels bancs rescatats hi va haver administradors fraudulents, polítics aprofitats, jubilacions escandaloses; entre els ciutadans atrapats va haver simple aspiració humana de tenir quatre parets en propietat o fer-se un patrimoni. Ja sé que és difícil donar un cop de mà a aquestes famílies ofegades per l’estafa immobiliària. Ho sé. Però aixeco la bandera de la utopia del pobre: que els Estats tractin igual l’error del ciutadà que l’error d’un banc. Crec que aquesta seria la justícia social.

26-VI-12, Fernando Ónega, lavanguardia