Lentament, però segur, l'ACTA es dirigeix cap a la paperera. El dijous, la Comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu, recomanà a l'assemblea rebutjar l'acord comercial contra la falsificació. D'aquesta manera, comparteix la posició de les altres tres Comissions (Llibertats Civils i Desenvolupament, Indústria i Assumptes Jurídics) que ja havien expressat la seva oposició a l'adopció d'aquest tractat que suposadament regularia a nivell internacional les qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual.

El comissari Karel De Gucht, que havia dirigit l'equip de negociadors europeus de l'acord, ha defensat el text fins a l'últim minut i fins i tot va arribar a amenaçar al Parlament de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per conèixer la seva opinió i tornar-ho a sotmetre a vot després de les properes eleccions europees al juny de 2014. Els eurodiputats han de votar el text en sessió plenària el 4 de juliol i existeixen raons de pes per pensar que seguiran les recomanacions de les Comissions. Si ho rebutgen, el text no podrà entrar en vigor en la UE, encara que 22 dels 27 països de la UE ja ho hagin signat.

L'ACTA és un acord polèmic per la seva forma, ja que es va negociar en secret i fora de les instàncies multilaterals entre 2006 i 2010, fins que Wikileaks va revelar la seva existència i no es pot ni esmenar, ni discutir, però s'haurà d'aprovar o rebutjar en bloc.

També el seu fons és controvertit: opacitat, imprecisions que donen motiu a nombroses interpretacions, eliminació de la presumpció d'innocència dels infractors i amenaces a les llibertats fonamentals, l'ús compartit de coneixements en l'àmbit de les patents i de les dades en Internet. Tot això va impulsar a moltes organitzacions a expressar el seu rebuig a l'ACTA, a alertar als eurodiputats i a organitzar manifestacions a diversos països, en les quals van participar centenars de milers de persones.

La derrota de l'ACTA és alguna cosa simbòlic en molts sentits. En primer lloc, constitueix un gir dins del joc polític tradicional de Brussel·les, on un gran nombre de textos es negocien entre els grups de pressió i els polítics. La majoria transversal de liberals-Verdes-esquerra que va sorgir contra el text, recolzat per la dreta i els conservadors, es va mostrar sensible a les protestes i a les pressions de la societat civil, més que a les dels poderosos lobbies de la indústria cultural, farmacèutica o agroalimentària.

A més, suposa la victòria de la transparència, corol·lari de la democràcia, i del rebuig a les negociacions secretes en cercles restringits. D'altra banda, demostra que existeix una veritable opinió pública europea, capaç de mobilitzar-se sobre assumptes crucials i que les instàncies que la representen compleixen la seva funció. Finalment, significa un pas més cap a la consagració d'Internet com a espai universal d'intercanvi, d'ús compartit i de diàleg, un be essencial els usuaris del qual en són també els garants.