"La calidad democrática", Màrius Carol
La democràcia no sempre ha estat vista amb bons ulls pels ciutadans. En realitat, aquest fenomen d'autoorganització social nascut a l'antiga Grècia va durar molt poc i des de la seva fallida a Atenes no va tornar a interessar fins al segle XVII després de la revolució puritana a Anglaterra i, posteriorment, amb les revolucions americana i francesa. Salvador Pániker acaba de publicar Asimetrías. Apuntes para sobrevivir en la era de la incertidumbre (Debat), en el qual dedica un capítol a reflexionar sobre la democràcia, recordant que Aristòtil la considerava una degeneració de la república. De fet, no va tornar a recuperar força com a model organitzatiu fins a dos mil anys més tard, quan va ser criticada per Nietzsche, que escrivia que era el domini dels homes inferiors i un signe de la decadència de l'Estat, sense aconseguir entendre la grandesa de la democràcia lliberal, fundada en el disens i la diversitat.
Pániker diu alguna cosa que no sempre tenim present com a ciutadans i molt menys entenen els polítics triats, com a dipositaris de la sobirania popular: la democràcia consisteix precisament en la permanent lluita per la democràcia. En aquest sentit, la democràcia aconsegueix el seu veritable sentit a mesura que es va perfeccionant en paral·lel al desenvolupament de la societat. L'autor destaca que mai com ara han existit tants règims democràtics, però no és menys cert que el desencantament per la democràcia està més viu que mai. Diu l'autor: "El ciutadà comú disposa d'escasses oportunitats per participar de debò en les decisions públiques. La deliberació política ha estat substituida per demagògiques campanyes. Els parlaments són mers escenaris per a unes mediocres i tedioses representacions teatrals".
La crisi econòmica que pateix Europa, on existeixen democràcies consolidades, algunes amb llarga tradició, està fent aflorar contradiccions. Com a Itàlia un buròcrata nomenat a dit per Brussel·les ha substituït a un president triat per sufragi universal? Com a 
Espanya un Govern fa el contrari que va dir que faria en la campanya electoral? Com és possible que el rumb d'Europa no el marqui el Parlament Europeu sinó la cancellera alemanya? És urgent millorar la qualitat de la democràcia. Com apunta Pániker, no és només una forma de govern, sinó també una forma de vida. La democràcia ha de regenerar-se, ha de ser més participativa, més directa, més transparent. Per què les llistes electorals no són obertes? Per què no es creen els districtes electorals amb un diputat assignat? Per què la llei de la Transparència no abasta totes les institucions de l'Estat? I més explicativa. Per què caray no se celebra el ple de l'estat de la nació? I fins i tot menys onerosa. De debò algú creu que fan falta 77.000 càrrecs directes a Espanya?
25-VI-12, Màrius Carol, lavanguardia
