Aung San Suu Kyi recull el Nobel de la Pau... 21 anys després

Amb 21 anys de retard, la líder opositora birmana Aung San Suu Kyi va pronunciar ahir a Oslo el seu llargament esperat discurs de recepció del premi Nobel de la Pau. Sens dubte, “un dels esdeveniments més remarcables en tota la història d’aquests premis”, va assegurar el president del Comitè, Thorbjørn Jagland, a l’inici de la cerimònia. Suu Kyi va destacar la importància que el guardó ha tingut aquests anys per al poble birmà, ja que ha aconseguit que la seva lluita per la llibertat i la democràcia no caigués en l’oblit.

L’opositora birmana va ser premiada el 1991. Tanmateix, l’arrest domiciliari a què la junta militar l’havia sotmès des del 1989 li va impedir anar a Noruega per recollir el guardó. En lloc seu, hi va anar el seu marit, Michael Aris, mort d’un càncer el 1999, i els seus fills Alexander i Kim. Ara, més de dues dècades després, la gradual obertura política que està vivint el país li ha permès viatjar per primera vegada a l’estranger sense por de veure’s forçada a quedar-se a l’exili.

“T’hem estat esperant durant molt de temps”, va afirmar Jagland davant la menuda i delicada Suu Kyi, que aquest dimarts farà 67 anys. Vestida de color violeta i amb els cabells recollits amb un adorn de flors, la tenaç opositora birmana va rememorar les emocions viscudes més de 20 anys enrere, quan una nit va sentir per la ràdio que havia guanyat el premi.

Enmig de l’aïllament forçat en què es trobava, aquest fet la va tornar “una altra vegada el món”. “Va restaurar en mi el sentit de la realitat i el que és més important, va atreure l’atenció del món a la lluita per la democràcia i els drets humans a Birmània –va afegir–. No seríem oblidats”.

Suu Kyi, que va passar un total de 15 anys sota arrest domiciliari entre el 1989 i el seu alliberament definitiu a finals del 2010, s’havia negat a abandonar el seu país fins i tot en els breus períodes en què les autoritats li havien concedit la llibertat per por que el règim militar li impedís tornar. Això va fer que no pogués acomiadar-se del seu marit quan va caure greument malalt, acceptant aquest sacrifici com el preu personal que havia de pagar per aconseguir que algun dia la seva gent assolís la llibertat.

Després de rememorar aquest i altres episodis de la seva atribolada vida, Jagland va destacar la seva “impressionant tenacitat, sacrifici i fermesa en els principis” que l’han portat a convertir-se en “líder moral per al món sencer”. El president del Comitè Nobel noruec va recordar altres guardonats, com Carl von Ossietzky, Andrei Sàkharov i Lech Wallesa, que tampoc no van poder anar a Oslo per culpa de l’opressió política. Jagland va dedicar una menció especial a Liu Xiaobo, guanyador del premi el 2010, a qui va desitjar “que no hagi d’esperar tant de temps” abans de rebre el guardó.

17-VI-12, G. Moreno, lavanguardia