un preu massa car per "salvar els bancs"

A mi, personalment, m’ha semblat senzillament execrable que es retallin un 30% les subvencions per a la inserció laboral de grups amb discapacitats. Estem parlant del col·lectiu més fràgil i indefens. És un cop molt dur per als 55.000 discapacitats que treballen en centres especials de treball (CET), molts dels quals, si la cosa s’acaba així, perdran la feina. De moment, segons el Govern espanyol, la crisi ha expulsat del mercat laboral entre un 35% i un 40% dels discapacitats que treballaven. Hi ha un agreujant: que la seva capacitat d’accés a un lloc de treball és tres vegades inferior a la resta. A Catalunya, Dincat i Ammfeina, dues de les principals associacions que agrupen un centenar d’empreses dedicades a la inserció laboral de persones amb discapacitat, creuen que un de cada tres discapacitats mentals perdrà la feina abans de sis mesos (2.500 de 7.500), si es manté la retallada prevista. Resulta enervant pensar que la xifra que es necessita per a polítiques d’ocupació per a discapacitats sigui de 332 milions i que es pressupostin 210 milions, davant la monstruositat de Bankia. On som?...

També es veu fràgil des dels CET, que tenen un pes molt important. “A Catalunya, els 215 centres que hi ha ocupen 12.000 persones de les 55.000 d’Espanya”, diu Martínez Foix. A Catalunya els fons necessaris per subvencionar el manteniment (una mica menys del 50% del salari mínim i d’altres) són 81,5 milions, dels quals només se n’han pressupostat 42,2 milions. Però el que ha omplert el vas i va ser “l’objecte de la concentració del 20-M a l’Arc de Triomf és la retallada del 52% dels fons transferits a Catalunya per a inserció laboral de col·lectius amb dificultats especials d’accés i permanència a la feina. Dels 62,8 milions que es van rebre el 2011 es passa a 30,4 al pressupost i ‘això sí que no’, és imperdonable”, afegeix Martínez Foix.

I més fràgils, si és possible, són els discapacitats amb dificultats especials (la majoria síndrome de Down), que necessiten un  acompanyament progressiu en la seva integració laboral. Glòria Canals, directora del Projecte Aura –que ha estat el primer programa de treball amb suport a Espanya– assegura que per a ells l’assumpte és pitjor, “perquè la retallada per a nosaltres és del 100%, ja que ni tan sols no està inclòs en el pressupost”. De fet, sempre han rebut sumes residuals, per a una tasca tan lloable com dura. I recorda que “la feina amb acompanyament, com a metodologia específica per a persones amb dificultats especials, funciona. I aquestes persones poden aconseguir-hi mantenir una feina si –i només si– tenen aquest suport”.

Es pot esperar que en el trajecte que falta dels pressupostos generals –pas pel Senat– es corregeixin algunes d’aquestes incoherències que la ciutadania no pot entendre, sobretot si les contraposa a l’enorme generositat pública que s’ha mostrat davant la desmesura del món financer.

3-VII-12, J. Goula, lavanguardia