Aung San Suu Kyi, la Nelson Mandela de Birmània

- Birmània, el camí d’Aung San Suu Kyi
- Aung San Suu Kyi, bio i biliografia

Vet aquí que el món es pregunta ara si Birmània, després de sis dècades de dictadura militar, s’ha embarcat en una veritable transició política que podria acabar amb la situació de país pària. Està a punt Birmània, com Sud-àfrica sota el mandat de De Klerk, de sortir de mig segle d’aïllament autoimposat?  I poden Aung San Suu Kyi, la líder heroica de l’oposició, i Thein Sein, president de Birmània, forjar una transició política tan pacífica i de manera tan hàbil com Mandela i De Klerk van fer en el cas de Sudàfrica als anys noranta?

Malgrat dues dècades d’arrest domiciliari i aïllament, Suu Kyi té dos dels dons que van permetre a Mandela dur a terme la seva gran tasca: una serenitat assossegada i una falta absoluta de desig de revenja. Alhora que les autoritats birmanes assagen certes reformes, els dons de Suu Kyi, juntament amb la seva capacitat negociadora i, sobretot, la seva enorme autoritat moral, seran posats a prova com mai abans.

A més a més, a diferència de Nelson Mandela durant els 27 anys de presó, Suu Kyi ha vist renéixer –i ser defraudades– les seves esperances. A mitjans dels anys noranta i altra vegada en el període 2002-2003, semblava que es divisava la reconciliació entre la Lliga Nacional per a la Democràcia de Suu Kyi i la junta militar. En totes dues ocasions, però, la línia dura del règim es va imposar esclafant les perspectives de reforma.

Amb tot, Suu Kyi i una bona part de l’oposició birmana estan començant a reconèixer que la liberalització política actual podria ser una mica real. Atès que els generals birmans no diuen gairebé res en públic, és difícil comprendre per què van permetre unes eleccions que van elevar Thein Sein al poder o explicar-ne la voluntat d’acceptar el diàleg amb una oposició llargament reprimida.

Els esdeveniments recents suggereixen una possible explicació: els governants de Birmània han crescut sota la por de l’abraçada
gairebé asfixiant de la Xina. Les protestes públiques contra l’explotació comercial xinesa dels recursos naturals de Birmània es van estendre fins al punt que el Govern va paralitzar la construcció de la presa Myitsone –de proporcions enormes i danys consegüents per al riu Irrawaddy–, de finançament xinès.

Gairebé alhora, Thein Sein va oferir senyals enèrgics que l’actual Administració birmana representa un govern molt diferent: ha alliberat presos polítics i ha convidat Suu Kyi a converses directes amb ell. De fet, després que Suu Kyi hagi estat elegida diputada fa unes setmanes. Sembla evident que Thein Sein i el seu govern estan realment decidits a treure el país de l’aïllament.

Tant per a Suu Kyi com per a Thein Sein, cada pas que facin a partir d’ara serà delicat i caldrà calibrar-lo amb la mateixa cura i reflexió que Mandela i De Klerk van fer servir en la reducció de les seves diferències per deslliurar el país de l’aïllament. Amb tot, la comunitat internacional també ha d’actuar amb molt de compte i precaució. Encara que Thein Sein voldria que les sancions econòmiques i polítiques imposades a Birmània s’aixequessin ben aviat, és massa d’hora per a una suavització general d’aquestes mesures, encara que alguns països ja ho han fet. Ara bé, la resta del món ha de demostrar que cada moviment clar envers una obertura política més important haurà de ser correspost per un compromís polític i econòmic internacional més gran.

La decisió del Banc d’Inversions del Japó d’invertir en el desenvolupament portuari de Birmània –essencial si, realment, l’economia del país presencia una obertura– és un senyal positiu que el món seguirà a ritme compassat el camí emprès per Thein Sein. La decisió de Barack Obama d’enviar a Birmània la secretària d’Estat, Hillary Clinton, a reunir-se amb Thein Sein va ser un altre senyal clar que el món està disposat a posar fi a l’aïllament del país.

Més a prop de casa, la decisió recent de l’Asean de donar a Birmània l’oportunitat de presidir l’organització el 2014 subratlla el desig dels seus veïns d’una plena participació del país en la creixent prosperitat d’Àsia. No convé afanyar-se a establir un judici, però les decisions de Thein Sein, si més no fins ara, estan començant a assemblar-se a les de la Sud-àfrica de De Klerk, quan va iniciar el procés de reforma del seu país. Afortunadament, Birmània ja té en Aung San Suu Kyi el seu propi Nelson Mandela.

8-VI-12, Yuriko Koike, exministra de Defensa del Japó i assessora de Seguretat Nacional, lavanguardia