política lingüística escolar anticatalana del Govern Bauzà

El debat sobre la immersió lingüística a les aules ressorgeix amb intensitat a les Balears. La decisió del Govern balear d’incorporar la lliure elecció de llengua (català o castellà) en l’aprenentatge de la lectoescriptura a partir del curs que ve n’és el detonant. Dilluns passat va acabar el procés d’inscripció en el qual, per primera vegada, els pares poden escollir la llengua vehicular dels seus fills en les etapes de segon cicle d’educació infantil i primer d’educació primària, és a dir entre els 3 i els 7 anys.

La mesura trenca la cohesió social, segons opina la major part de la comunitat educativa de les illes. En canvi, segons l’Executiu de les Balears, es tracta de fer efectiu un dret recollit per les lleis. La seva aplicació comença a convertir-se en un maldecap per als directors dels centres, malgrat que el percentatge de peticions per escolaritzar en castellà és escàs.

Avui dia, la manera com es durà a terme la lliure elecció de llengua és tota una incògnita. Se sap a grans trets quines fórmules sospesa la Conselleria d’Educació per fer-la efectiva, però es desconeix com s’executarà, quants professors més faran falta i quants es podrà contractar, ja que dependrà de la demanda de cada centre i dels recursos econòmics. L’Executiu illenc no donarà xifres concretes fins a finals de juny.

En qualsevol cas, les estimacions de directors de centres i la Confederació de Pares i Mares d’Alumnes (partint de les peticions rebudes) situen la demanda entre un 10% i un 15% de l’alumnat a Mallorca. El percentatge seria notablement inferior a Menorca i lleugerament superior a l’illa d’Eivissa. Pares i professors constaten un nombre més gran de peticions en castellà en nuclis urbans amb més percentatge d’immigració, com ara Palma, Maó o Eivissa. Sigui quina sigui la xifra, el Govern balear no pensa fer marxa enrere. Per això s’aferra a la llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat al Parlament balear el 1986, que reconeix el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament a la seva llengua, sigui la catalana o la castellana.

Els centres educatius estaran obligats a garantir el dret a estudiar en castellà com a llengua vehicular, encara que ho demani un sol pare o mare. Un canvi substancial respecte a la situació actual, en la qual cada centre té el seu projecte lingüístic, si bé més del 80% aplica la immersió en català...

Segons estudis de la conselleria, els alumnes de les Balears acaben els estudis de secundària amb una competència molt similar en català i castellà, la qual cosa és un altre argument de la comunitat educativa contra el final de la immersió en català. El Govern balear considera que la introducció del castellà no alterarà aquesta realitat.

Per docents, sindicats i associacions de pares i mares, els plans del Govern illenc xoquen amb la situació actual. El pròxim curs l’Executiu de Bauzá planeja deixar de contractar 600 interins, augmentar ràtios i hores dels professors i reduir les hores d’ensenyament en ESO. “És una mica incoherent voler posar professors d’educació especial a traduir al castellà quan hi ha tantes retallades. Qui farà la seva feina?”, es pregunta Jordi Escudero, president de l’Associació de Directors d’Educació Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), que agrupa la meitat dels centres públics de l’illa. Aquests dies han d’atendre els dubtes dels pares, i no donen l’abast. “Vénen a preguntar-nos com es farà, però no podem donar-los cap resposta. En cap moment no ens han dit com s’articularà”, assegura.

3-VI-12, E. Carranza, lavanguardia