"Ximplet el que paga", Pilar Rahola

Com és habitual en un govern que confon la majoria absoluta amb la piconadora política, els retocs més simpàtics de l'amnistia fiscal s'han afegit per la via del reial decret. Per exemple regularitzar immobles finançats amb diner negre pagant només el 10%, i sense actualitzar el cost de l'adquisició (per evitar multes posteriors), o aixecar el vel sense càstig a les societats estrangeres interposades, els trusts, i tot el diccionari dels muntatges fantasmes per amagar diners frescos aconseguits vés a saber com. És així com el semàfor s'ha posat en verd per tal que els que han defraudat el que els ha donat la gana, després de guanyar muntanyes de diners, majoritàriament amb l'especulació urbanística -o pitjor-, se'n puguin sortir de franc.

Espanya, doncs, perpetra la seva tercera amnistia fiscal en vint anys, la qual cosa la situa al pòdium dels països on resulta més impune defraudar Hisenda.

Quin és el missatge que s'envia als defraudadors? D'entrada, que l'Estat és incapaç de perseguir el gran frau, i per això es dedica, gairebé en exclusiva, als petits i als mitjans, els únics sense escapatòria per al gran germà fiscal. Però a partir d'uns quants zeros, el negre és el color de la riquesa, i quan la cosa és massa grassa i l'Estat necessita diners ràpids, arriba una amnistia i blanqueja per aquí, perdona per allà, i no mira si aquests diners es van embrutar amb el maó o es van podrir amb la droga. És a dir, lluny de demostrar que aquest país no és un formatge gruyère on qualsevol nou-ric fa l'agost sense cotitzar el que toca, decideixen comprar la formatgeria sencera. Benvinguts els defraudadors, perquè d'ells és el Regne d'Espanya. Que els ho diguin, si no, als paios de les Marbellas de les meravelles que fins i tot tenien heliports a casa seva, mentre presentaven rendes negatives. I no van caure per això... Però és que a més aquesta desmesura mesurada ni tan sols serveix per recaptar diners, perquè el propi Govern reconeix que pel cap alt aconseguiran recaptar uns 2.500 milions d'euros. És a dir, bo i amnistiant aquests diners bruts ni tan sols pagaran les factures de tiberis de Bankia. Aleshores de què serveix? "Per regularitzar una part dels diners camuflats", diu l'Executiu, "una part" només, mentre consolidaran la idea que Espanya és xauxa a partir d'alguns milions. I el més trist ja no és el què sinó el qui, perquè els beneficiaris de la mesura poden ser des d'empresaris nets amb consciència bruta fins a delinqüents sinistres, que transiten pel costat fosc dels negocis. I també els especuladors del maó, aquests tipus simpàtics que ens han portat a una bombolla endimoniada que ens ha fet esclatar pels aires, i a sobre no pagaven. És a dir, el millor de cada casa... En fi, el que és divertit és que tot això es perpetra en el mes de la renda. Potser és ironia, potser sarcasme? Més aviat, una presa de pèl.

6-VI-12, Pilar Rahola, lavanguardia