"La bombolla futbolística", Pilar Rahola
Quan esclatarà la bombolla futbolística?, es pregunta l'amic Cuní des que Gay de Liébana, amb el seu brillant estil de jo que passava per aquí, li va explicar la implacable contundència de les xifres. El cert és que el futbol viu com si això fos Mart i no estiguéssim patint el diluvi universal. Les grans xifres continuen adornant els comptes futbolístics, tant en el que cobren com en el que gasten, com en el que deuen i no paguen. Això darrer és el més sagnant, perquè en un país on Hisenda pot embargar-nos per cent euros, als clubs se li'n perdonen milions, no fos cas que la falta de circ ens fes recordar la falta de pa. És així com acumulen més de 3.000 milions de deutes, entre deutes privats, Hisenda i Seguretat Social. Tanmateix aquest forat negre no és obstacle perquè no gastin milions d'euros en tota mena d'excessos, incloent, sens dubte, les bogeries que es paguen per un jugador. I ara que sabem que allò de Kaká i Ronaldo va ser finançat per Bankia, que des del 2009 només s'han pagat interessos, i que Bankia ha esclatat com si fos Andròmeda xocant amb la Via Làctia, és quan ens hem de preguntar fins quan.
Fins quan? De moment encara estem en el preàmbul de la pregunta, i així els amics del futbol continuen la seva cursa cap al despropòsit, com si aquest país encara estigués a la bombolla dels nou-rics. Vegem l'últim excés de l'orgia, les primes que els jugadors guanyaran amb l'Eurocopa, a partir de semifinals. Pregunta del milió, amb quin país competirem en primes, amb Grècia, Irlanda, Portugal? Ix, nen!, amb Alemanya, que per a això Espanya és el tità de la pilota. I així uns jugadors que guanyen una pasta gansa cobraran 300.000 euros cadascun si toquen la glòria, 80.000 més que el 2008, amb l'única excepció que tributaran a Hisenda, perquè abans el fisc en no va veure ni un euro.
Diuen en la seva defensa que aquestes primes són la meitat del que van guanyar al Mundial, 600.000 euros, i que ja van cotitzar aleshores.
Però s'estalvien de dir que quan Espanya ja estava enfonsant-se en la crisi, aquests herois de la pilota van intentar no cotitzar les primes, emparant-se en una vella llei de Franco. Se'n diu solidaritat futbolística. I sens dubte, a diferència dels italians, que donaran part de les primes als afectats del terratrèmol, aquests callen com guineus. De manera, doncs, que l'Espanya al caire de l'abisme té primes futbolístiques dels països en l'elit econòmica, i ningú no considera que no està bé. És cert que després del malbaratament en tots els àmbits, això és la xocolata del lloro. Però en els temps del desànim, augmenta la cotització de la moralitat. I pot ser que sigui legal, però comença a ser molt immoral el que està passant en el futbol. Immoral i insostenible, perquè també aquesta bombolla esclatarà pels aires, com totes. Fins i tot per als marcians, Espanya comença a ser un territori molt fred.
2-VI-12, Pilar Rahola, lavanguardia
