"CIEs: injustícia al descobert", Joana Bonet

Laura, 43 anys, llatinoamericana, pobra, emigra a Itàlia perquè la seva família política li ha aconseguit un treball. I davant seu s'obre la promesa d'un minúscul futur. A la seva arribada l'espera un altre guió, el de l'extorsió i l'engany: li lleven el passaport i l'obliguen a prostituir-se, fins que una nit salta d'un cotxe en marxa i fuig a Espanya. Arriba a Madrid feta miques i al minut és identificada com una sensepapers. La reclouen en un centre d'internament d'estrangers (CIE) i de res serveix que denunciï l'explotació sexual de la qual ha estat víctima, ni la seva disponibilitat a col·laborar amb les autoritats a fi de desactivar una xarxa que encara opera amb facilitat. Malgrat la credibilitat de les seves acusacions, és amenaçada amb l'expulsió al seu país d'origen, on l'espera la banda de proxenetes disposada a venjar l'honor del clan.

La primera pegunta que es fa Women's Link -una organització internacional que treballa en favor dels drets humans des d'una perspectiva de gènere- és tan simple com a complexa: per què una dona víctima de tantes violacions de drets fonamentals és tancada en un precari CIE, en lloc d'atorgar-li l'estatus de refugiada. La segona pregunta, no menys rellevant, tracta d'esbrinar per què Espanya vulnera el conveni del Consell Europeu sobre la lluita contra la tracta. Aquesta causa, com a tantes, ha estat portada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per Women's Link, que aquest dimecres celebra a Barcelona la IV edició dels seus premis Gènere i Justícia al Descobert. Però encara que se'ls digui premis, en realitat són el resultat d'una investigació que reconeix l'excel·lència dels pronunciaments en relació amb l'equitat dins de processos judicials, però que també denuncia l'excrescència. Aquelles històries en les quals moltes dones veuen com la seva dignitat queda anul·lada (si sobreviuen)...

En realitat, els qui es mereixen un premi són les persones que treballen dia a dia en aquesta i altres organitzacions -com la fundació de Somaly Mam a Cambodja o l'activista hondurenya Dina Meza-, dones i homes que viuen amenaçats encara que no els mogui la ideologia ni un interès personal, sinó la reivindicació de la justícia que hauria d'ajustar el món.

4-VI-12, Joana Bonet, lavanguardia