CIEs: càstig afegit per a les víctimes de l’esclavatge sexual

Naomi, de l'Àfrica Subsahariana, es trobava privada de llibertat en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), després de ser detinguda quan entrava en una oficina per presentar la sol·licitud de permís de residència. Estava embarassada de dotze setmanes. Del pare, poc es podia saber: era forçada a exercir la prostitució sense protecció perquè el preu del servei és més alt. Noemí va arribar a Espanya al novembre del 2006. Ho va fer amb els diners que li va prestar un amic de la família, qui li va assegurar que en terres espanyoles podria treballar en el servei domèstic i, a més, estudiar per forjar-se un futur... Però del que s'ha dit, res, només l'obligació de retornar els 20.000 euros que, segons el tractant, havia costat el viatge. I la manera de retornar-ho era exercint la prostitució al carrer, durant el dia, i a la nit en un polígon. A qualsevol queixa, a qualsevol negativa, violència física i amenaces de mort.

Noemí és una víctima de tracta, una dona esclavitzada en ple segle XXI, sense que els seus drets humans més elementals siguin respectats. Fins a ella va arribar l'associació Women’s Link Worldwide, que va intentar per tots els mitjans revocar l'ordre d'expulsió en complir els requisits per a l'obtenció d'una autorització de residència i treball per la seva situació de víctima. A més, havia col·laborat amb la Policia per a la desarticulació de la xarxa, posant la seva vida en perill. Però ningú la va escoltar i va ser expulsada al seu país d'origen, on operava la xarxa de tracta.

Com va poder ser expulsada quan la normativa l'empara com a víctima de tracta? Senzillament, perquè s'ignora aquesta condició, una cosa que passa amb molta freqüència en els CIE espanyols, assenyala Viviana Waisman, presidenta de Women’s Link Worldwide i una de les expertes de la UE sobre el tràfic de persones. Aquest n'és un cas, però n'hi ha molts més, asseguren.

Alguns d'ells estan inclosos a l'informe Mujeres en los CIE: realidades entre rejas, en el que l'organització documenta les violacions de drets humans i la discriminació per raó de gènere a les que són sotmeses les immigrants recloses en els CIE, especialment les víctimes de tracta. “Les autoritats tenen l'obligació d'identificar a les víctimes, tal com assenyala la llei, però la realitat és que no és així”, insisteix Waisman. De la lectura de l'informe es desprèn que aquesta labor depèn de la bona voluntat de l'agent policial que les tracti. I no tots saben, ni tenen intenció de saber. Les escasses oportunitats que tenen per a ser identificades com tal depenen de l'actuació de les oenegés, i a aquestes tampoc les autoritats els faciliten el seu treball. Almenys, en els CIE, unes instal·lacions en les que, malgrat tenir un caràcter no penitenciari, els interns tenen menys drets que a les pròpies presons en "romandre” en un limb judicial. Els CIE encara manquen d'un reglament que aclareixi la seva funció. Resultat: dones traumatizadas per la violència soferta, moltes en estat de xoc, que són retornades a uns països en els que tornaran a caure en mans de les mateixes màfies que les van destrossar. Mentre, el país que suposadament garanteix els drets humans s'en renta les mans. Noemí no és un cas aïllat, “ni molt menys”, assenyalen des de la oenegé.

La solució passa, segons Waisman, per la creació d'una unitat multidisciplinària, que pugui treballar amb aquestes dones en els CIE. “Són dones extremadament vulnerables a les que tracten com a immigrants irregulars. I no es pot treballar amb elles sense intimitat, sense confiança. Cal escoltar-les”.

Deu CIE, amb 366 places per a dones.

Espanya compta amb deu CIE, instal·lacions públiques de caràcter no penitenciari on es reté als estrangers en situació irregular per facilitar la seva expulsió. Segons oenegés i el Defensor del Poble, es vulneren els drets humans.

Una de les denúncies reiterades de les oenegés és la deficient atenció sanitària a les dones, sobretot a les embarassades, que no reben una atenció especialitzada, ni els controls periòdics preceptius que garanteixin la salut de la mare i del fetus.

La Piñera, Algesires: Estat d'abandó de les instal·lacions, escassetat de menjar i no hi ha revisió mèdica mèdica a l'ingrés.

Barranco Seco, Las Palmas: Desconeixement policial de la legislació sobre víctimes de tracta. La condició de les dones en el centre és lamentable i és discriminatòria, segons el propi jutjat.

Zapadores, València: Les queixes es refereixen a la falta d'assistència mèdica, menjar deficitari, a la falta de productes d'higiene personal i al tracte del personal policial.

Capuchinos, Màlaga: Immoble en mal estat, amb humitats. Les internes no disposen de roba d'abric i el menjar és insuficient.

4-VI-12, C. López, lavanguardia