la Xina respon a les autoimmolacions de tibetans amb una repressió massiva a Lhasa

Tensió al Tibet. Les forces de l'ordre xineses han llançat una vasta operació de seguretat i han detingut a centenars de persones en els últims tres dies a Lhasa, la capital de la regió autònoma tibetana. La major ofensiva policial des del 2008 es desenvolupa en resposta a les immolacions de dos joves monjos al centre de Lhasa diumenge passat.

El Govern xinès ha iniciat una campanya de detencions a Lhasa que s'ha saldat, de moment, amb unes 600 persones detingudes, entre residents i pelegrins. Aquests últims haurien estat expulsats de la ciutat i obligats a tornar a les seves cases, segons assenyalaven ahir diverses organitzacions defensores dels drets dels tibetans i l'emissora nord-americana Ràdio Free Àsia, que té un servei en tibetà i citava fonts locals. Una informació, d'altra banda, de difícil verificació a causa de que els mitjans de comunicació estrangers tenen prohibit l'accés a aquesta regió.

Aquesta operació desencadenada per les forces de seguretat xineses té per objectiu evitar que es reprodueixin els actes de protestes que van tenir lloc diumenge passat. Aquest dia, dos joves monjos es van calar foc al bonze enfront del temple Jokhang, un famós lloc de peregrinació situat al centre de Lhasa. L'acció, que va tenir lloc quan la ciutat estava plena de gom a gom de pelegrins que havien viatjat a la urbs tibetana per celebrar el Saga Dawa –l'aniversari del naixement de Buda–, tenia com a objectiu protestar per la repressió cultural i religiosa contra la minoria tibetana per part de Xina. Segons l'agència Xinhua, un dels dos joves va morir i l'altre va sobreviure a les ferides.

Aquesta iniciativa, la primera d'aquest tipus que ha tingut com a escenari la capital tibetana, és el que ha impulsat a les autoritats xineses a redoblar les mesures de seguretat a Lhasa, una ciutat que ja de per si mateix es troba sota fortes mesures de control des dels violents disturbis que van esclatar l'any 2008. Segons les organitzacions pro drets tibetans, les forces de seguretat xineses estarien duent a terme controls d'identitat als carrers i la telefonia mòbil hauria estat bloquejada.

I és que el Govern xinès vol evitar costi el que costi que es propagui l'exemple i segueixin augmentant les immolacions de persones d'ètnia tibetana. Una pràctica que des de març del 2011 han dut a terme 35 persones, de les quals 27 han mort, segons els grups de defensa dels drets tibetans. L'última immolació va tenir lloc ahir mateix i la va protagonitzar una dona de 33 anys, mare de tres fills, que es va calar foc prop d'un monestir a la prefectura d'Aba, a la província de Sichuan.

Els dirigents de Pequín culpen al Dalái Lama, el líder espiritual dels tibetans, d'incitar les immolacions i encoratjar el separatisme. Acusació que rebutgen el Dalái, el govern tibetà a l'exili i els grups d'activistes, que afirmen que les immolacions són un acte de protesta contra la repressió que exerceix Xina sobre aquesta ètnia. Una afirmació que Pequín nega i subratlla que els tibetans han millorat les seves condicions de vida gràcies a l'expansió econòmica de Xina.

Les autoritats del país asiàtic temen, a més, que aquestes protestes es perllonguin en el temps, es solapin amb unes altres i estenguin els desordres socials. Són dates considerades sensibles per Pequín, ja que coincideixen la celebració del festival budista, que va començar la setmana passada i durarà un mes, i el 23 aniversari de la matança de Tiananmen, la nit del 3 al 4 de juny de 1989, en la qual van morir entre 400 i 2.000 persones segons les versions.

1-VI-12, I. Ambrós, lavanguardia