aquí no paga ni Déu

Vegem el marro amb la lupa de mirar les impertinències. No és que l'Església no pagui l'IBI, és que no el paguen els partits polítics ni els sindicats, ni determinades oenagés, ni les entitats religioses, i així un llarg etcètera que inclou la més insòlita de les excepcions: la duquessa d'Alba! És a dir, una de les terratinents més grans d'Europa, amb una fortuna ingent, que a més acumula el contingent més gran d'ajuts al camp andalús, a sobre no paga l'IBI. Però és que en aquest mateix país la família d'un dictador tampoc no pagava impostos fins fa dos dies, i mai no ha donat explicacions del patrimoni acumulat gràcies a la dictadura.

I tampoc no passa res si els equips de futbol deuen milions a Hisenda, perquè per això alimenten el circ del poble. I si parlem de les sicav, aquesta magnífica fórmula per no pagar impostos quan s'és massa ric, la cosa ja arriba al clímax. De manera que la pregunta no és si l'Església ha de pagar. La pregunta és qui punyetes paga impostos a Espanya? I la resposta és de manual: fonamentalment la classe mitjana i, sens dubte, la baixa, totes dues sotmeses a la mirada estricta del gran germà fiscal, la capacitat del qual per asfixiar-les és inversament proporcional a la capacitat de perseguir el gran frau fiscal.

És a dir, l'únic realment controlat i fiscalitzat és el col·lectiu de ciutadans que tenen una nòmina o una pime o són autònoms, i que no només mantenen la bona salut de l'economia, sinó també els números públics. Espanya extorsiona tant la classe mitjana com sembla odiar-la, i per això és l'única que no té excepcions de res. I és per això també que la primera decisió de Rajoy, i l'única en la qual va semblar tenir autoritat, va ser apujar l'IRPF. En canvi, amnisties fiscals per a grans defraudadors, res de tocar els de Ban- kia, no fer la reforma de l'administració pública, ni posposar els AVE pendents, i així fins a l'infinit. La classe mitjana és el banc de sang de l'Estat. I l'Estat ha esdevingut un vampir.

30-V-12, P. Rahola, lavanguardia