"Federalistes i confederalistes", Eulàlia Solé

Escasses vegades parlo de política als meus articles, determinats comunament per la dinàmica social. Tanmateix, una última gota ha fet vessar el vas de la meva perplexitat i del meu silenci davant de certa manera d’actuar. En primer pla es troba la consuetudinària utilització per part d’un partit, el PSC, d’un projecte federalista per a Catalunya que mai no té un començament ni tampoc ofereix un final previsible, per la senzilla raó que Catalunya, en les condicions actuals, mai no podrà federar-se amb Espanya. Una federació es realitza entre iguals, és a dir, entre estats, i Catalunya no és un Estat. Quan les colònies britàniques nord-americanes van aconseguir la independència el 1776, van haver d’acordar si continuaven com estats independents o formaven una federació. En igualtat de condicions, doncs, es va aprovar l’any 1787 una Constitució mitjançant la qual van ser creats els Estats Units. Ergo, Catalunya no podria federar-se amb Espanya sense abans ser un Estat independent, i després fer-ho de comú acord si fos el cas. És hora de deixar d’embrollar creant falses expectatives.

Amb tot, la gota que ha vingut a curullar el vas ha estat la prestidigitació sorgida en el recent congrés d’Unió Democràtica de Catalunya. Reblant el clau, va aparèixer una meta que no és ja la federació sinó ni més ni menys que la confederació. Essent que la primera estableix, entre altres facultats, que cada nació federada pot actuar unilateralment i que en qüestions decisives els seus poders són irrevocables, en la confederació la sobirania és absoluta tret d’en assumptes com ara la defensa o la moneda comuna. És obvi que semblant invent en l’ideari d’UDC comporta que aquest partit s’hagi equiparat al PSC en el seu gastat maneig d’un ham per distreure el personal que no condueix enlloc.

Adreçar-se a l’electorat i a la gent en general com si es tractés de criatures, i fer-ho uns des de temps immemorial i altres amb una sobtada pujada a un carro encara més incongruent, no pot pas qualificar-se de conducta decorosa. No és necessari que siguem politòlegs per conèixer el terreny que trepitgem, de tal manera que seria de desitjar que ambdós partits fessin renúncia de tan artificioses entelèquies. Que deixin ja d’embolicar la troca, i que les cartes quedin noblement i per sempre de cara amunt

25-V-12, Eulàlia Solé, sociòloga i escriptora, lavanguardia