"La solució Bankia", Manel Pérez

Alberto Núñez Feijóo, el president de la Xunta de Galícia, va demanar ahir que la solució del Govern per Bankia s'apliqui també per Nova Caixa Galícia, l'entitat financera de la seva comunitat fruit de la reconversió de les seves caixes d'estalvis. La mateixa petició, però en format reservat la va formular Artur Mas, el president de la Generalitat en referència a Catalunya Caixa, en una conversa amb Luis de Guindos, el ministre d'Economia i encarregat de torejar la fera de la crisi bancària. Però en el cas del català, la idea es va formular abans fins i tot de la nacionalització del fallit germen de gran banc del PP, quan existien sospites que el Govern podia caure en la temptació de trobar una solució a mesura per salvar a Bankia sense nacionalització però tirant mà dels recursos públics.

En què consisteix la solució Bankia? El propi De Guindos ho va dir amb claredat en la seva compareixença parlamentària del passat dimecres: l'Estat aportarà tots els diners que Bankia necessiti per assegurar la seva viabilitat.

No ha d'estranyar doncs que aquest sigui ara l'objectiu d'els qui tenen interès a mantenir bancs operatius al seu territori. El primer moviment s'ha produït amb la decisió d'ajornar dues setmanes la subhasta de Catalunya Bank.

Guindos va obrir la porta a aquesta decisió en la seva compareixença parlamentària abans esmentada. I la va emmarcar en un marc més ampli. Sumant totes les entitats que han passat a ser controlades per l'Estat, aquest explica ja amb una quota del 20% del mercat bancari espanyol. Suficient com perquè en cas d'actuar de forma centralitzada, la resta del sector es trobi de manera inesperada amb un competidor formidable, solvent en comptar amb el respatller públic, i amb plans de viabilitat adequadament finançats.

Un advertiment del ministre que no ha sentat massa bé a alguns banquers. Encara que el missatge del ministre bé es pot llegir des d'una altra perspectiva: està en mans dels bancs, especialment dels més grans, decidir si deixen que això ocorri, jugant a no acudir a les subhastes previstes o fent-la amb ofertes d'enderrocament, o s'ho prenen de debò i presenten propostes que no suposin un forat per als comptes públics i la butxaca del contribuent.

Fins a aquí poden coincidir els interessos del Govern i dels interessats en què les entitats financeres de la seva comunitat no acabin convertides en simples records. Máxime en un moment en el qual l'accés al crèdit s'ha convertit en un ben tan escàs com els llocs de treball.

Les diferències de criteri entre els polítics poden emergeixen en definir amb més precisió els projectes. Quan De Guindos coqueteja amb la idea d'una gran banca pública, pensa en una entitat centralitzada amb seu a la capital del Regne i que una vegada privatitzada jugui el paper que en el seu moment alguns van pensar era la missió de Rodrigo Estona i Bankia?

O porta en el cap un esquema que mantingui vives les diferents entitats implicades, les seves marques i que, en el futur, puguin tornar al mercat de forma independent?

Est serà un dels punts clau que el Govern haurà de definir si, al final, les subhastes no acaben provocant un canvi de propietaris, de l'Estat a algun dels sis grups que, en el cas de Catalunya Bank han acabat mostrant interès.

També ha de tenir en compte criteris de gestió. Bankia és un fiasco, hi ha consens en aquest punt, resultat de concentrar sota un mateix paraigua entitats en mala situació, especialment les entotxolades Caja Madrid i Bankia. L'equip de José Ignacio Goirigolzarri ha de recórrer ara a les ajudes públiques per sanejar l'entitat al menor cost.

Les altres participacions bancàries de l'Estat, a les quals haurà d'aportar encara més diners de forma immediata si no es produeix l'adjudicació, també pateixen una sobredigestión immobiliària. Ajuntar-ho tot pot ser tan perillós com les altres experiències passades. En fi, la crisi financera s'endinsa ara en un nou sender.

25-V-12, Manel Pérez, lavanguardia

- el Govern dóna el diner de les Nostres Retallades per a Bankia... sense cap mena de límit
- atac de sentit comú de l’OCDE: recomana (un pèl tard...) a Espanya liquidar els bancs "inviables"
- EUROSTAT, l’única sol.lució (externa) a la sistèmica ocultació i engany de la casta política espanyola
- Bankia, el retrat de les elits (...) de "Madrid"
- Bankia, l’Espanya a la que, mentre quedi d’on saquejar a la ciutadania, mai se li acaba la festa
- "retallar" Servei Públic per a "rescatar" Banca Privada, no és un delicte?
- el Govern donarà 10.000 milions del nostre retallat Diner Públic a Bankia?, o en seran 38.000?
- Bankia, un (el?) problema polític de primera magnitud
- deixem sense Atenció Sanitària a sensepapers, i ambpapers, ...
- ...mentre seguim donant Diner (Públic) a la banca (privada)
- "Bankia: mentides a preu d’or", Cristina Sánchez Miret
- "Bankia, la família i un més", Màrius Carol
- ""Rescatar" els bancs, pitjor el remei que la enfermetat", Xavier Sala i Martín
- "Crisi, quina crisi?", editorial de Barcelona Radical