"Espanya de les meravelles", Pilar Rahola

No hi ha res més simpàtic que el patriotisme espanyol que inunda els micròfons castissos. A diferència de les defenses identitàries perifèriques, que arrelen en la maldat supina dels pobles disgregadors, el nacionalisme espanyol és un model de virtuts. Unitat, orgull patri, i etcètera són alguns dels epítets que reguen el jardí patriòtic espanyol, tan bonic, que fins i tot Pemán ressorgirà de les cendres. Tanmateix, i malgrat la barroca floritura de la retòrica patrioticoespanyola, crida l'atenció que aquests mateixos patriotes no es preocupin de la bona salut de la seva meravellosa pàtria. Espanya és un desastre en molts aspectes, i la inexistència d'una consciència crítica que la defensi tant com la discuteixi forma part del desastre major.

I no parlo del conflicte Catalunya-Espanya, encara que és evident que Espanya és un dels països amb menys sentit democràtic respecte als drets dels pobles. Però més enllà dels nostres larvats conflictes, algun d'aquests patriotes hauria de preocupar-se per repensar les misèries que bateguen sota l'edèn espanyol. I no sols perquè han determinat la pitjor Espanya del passat, sinó perquè llasten el present i impossibiliten el futur. Hi ha una Espanya que no s'aguanta per cap banda. És l'Espanya del col·leguisme, la servil amb els poders fàctics, la dels diners fàcils, la del frau, la dels polítics amics dels seus amics, la que no té la paraula dimissió al diccionari. És l'Espanya de ment petita i boca gran.

Permetin-me un petit llistat, agafat a l'atzar de les darreres notícies. Per exemple, quin país seriós construiria autovies que no van enlloc -potser excepte a les butxaques de constructors amics- i sense pagar les indemnitzacions als propietaris? Quin país a punt de fer fallida es permetria competir amb la Xina a tenir la millor xarxa d'AVE del món i continuar fent més, mentre no planifica infraestructures urgents per a la seva economia? I podem continuar parlant dels clubs de futbol, als quals es permet deutes milionaris amb Hisenda, mentre embarguen la casa d'algú per cent euros. De dòpings, suborns i altres floretes de l'esport, que ningú no combat. De l'Església, la principal propietària d'immobles d'Espanya, però que no paga l'IBI. Dels Julio Iglesias buscats per la justícia, que es planten a cantar davant del jutjat, i el jutge no sap com enviar la citació. O també parlar de caixes que van ser el forat negre de polítics amb aires de grandesa, i ara els ciutadans han de pagar el seu deliri. O del magnífic frau fiscal que decora el país, o de les grans fortunes que se'n surten de franc, o de les amnisties fiscals o... I tot això no passa a tot arreu, sinó que és genuïnament espanyol, la qual cosa hauria de portar els més intel·ligents a repensar el país.

Perquè els problemes d'Espanya neixen d'Espanya, per molta maniobra de distracció que perpetrin els seus patriotes.

23-V-12, Pilar Rahola, lavanguardia