EUROSTAT, l’única sol.lució (externa) a la sistèmica ocultació i engany de la casta política espanyola

Espanya serà inspeccionada per especialistes europeus per conèixer la situació real de les finances públiques i la solvència dels seus bancs. Mai havia ocorregut quelcom tan dur des del punt de vista de la sobirania i de l'orgull nacional, però la batalla contra la crisi està posant al descobert dèficits ocults que estan arruïnant tots els esforços de l'Executiu per oferir una imatge de credibilitat del país davant les institucions europees i els mercats financers.

La Unió Europea enviarà aquesta setmana a Espanya un equip d'inspectors de l'agència d'estadística (EUROSTAT) per a "aclarir sense demora" la xifra exacta del dèficit públic espanyol corresponent a l'exercici de 2011. Es tracta de verificar la situació real després que l'Executiu que presideix Mariano Rajoy no ha tingut més remei que revisar-ho a l'alça per fixar-lo en el 8,9% del PIB.

Simultàniament, auditors internacionals investigaran també aquesta setmana la solvència dels bancs espanyols, especialment el valor dels seus actius immobiliaris, després de la crisi de Bankia i la psicosi que ha afectat al sistema financer en el seu conjunt.

Per afegir emoció, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va anunciar ahir una "investigació a fons de tota mena de responsabilitats penals que poguessin derivar-se de la gestió de les caixes d'estalvi".

En amb prou feines 48 hores, el quadre polític espanyol ha passat d'inspirar optimisme a propiciar la depressió. Després de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, la sensació que es va traslladar a l'opinió pública va ser d'un gran pacte d'Estat entre partits i entre comunitats amb interessos polítics molt diferents. Tots navegaven en el mateix vaixell, però no en les mateixes condicions. L'aflorament de dèficits ocults en tres comunitats autònomes va obligar a revisar la xifra de dèficit global, del 8,5% al 8,9% però tot i que aquestes quatre dècimes suposen retallades per valor de 4.000 milions d'euros, lo políticament més rellevant i que afecta més a la credibilitat del Govern és que es tracta de dèficits ocults de comunitats governades pel mateix partit que governa Espanya. Aquesta dada en la setmana en què la prima de risc ha superat tots els rècords provoca totes les angoixes de cara a l'obertura dels mercats el dilluns.

La comunitat autònoma de Madrid, que presideix Esperanza Aguirre, s'havia presentat com el vaixell almirall de les polítiques d'austeritat dels conservadors i s'ha sabut ara que va generar el doble de dèficit del que havia declarat. Per a més inri, es dóna la circumstància que l'actual secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va ser conseller d'Economia i Hisenda de la comunitat fins a juny passat, la qual cosa ha disparat les demandes de dimissió per part dels partits de l'esquerra, que denuncien connivència i incompetència.

L'evolució dels esdeveniments vindrà marcada per la reacció dels mercats i pel dictamen dels inspectors europeus, que vindran amb la intenció de repassar d'un en un els plans d'ajust de cada comunitat autònoma. El pitjor que podria passar és que els inspectors no ratifiquin les estimacions de retallada de despeses...

En només quinze dies han fos Bankia i han hagut de reconèixer que el deute públic madrileny és el doble del que s'havia comunicat al Govern espanyol quan aquest va emprendre, al març, una delicada i difícil negociació amb Brussel·les sobre l'ajust del 2012. Van rebutjar una hipòtesi de salvació -desitjada per la Moncloa-, perquè podia reforçar el poder econòmic de Catalunya, i han maquillat els comptes durant mesos per poder construir la ficció ideològica d'un centre virtuós i una perifèria malgastadora, identitària i corrompuda. Doble cop baix a Mariano Rajoy, el Govern del qual hi ha dies que sembla perdut enmig de la boira.

A conseqüència d'això -l'enfonsament de Bankia i l'aflorament d'un deute ocult en el pitjor dels moments-, tota la banca espanyola serà auditada per dues agències estrangeres que podrien caure en la temptació de valorar a l'alça els riscos contrets; el nou president francès François Hollande -l'home que ha de salvar-nos de tots els mals, diuen- , ja reclama la intervenció europea dels bancs espanyols, i Brussel·les enviarà inspectors a Madrid per escrutar l'estat real dels comptes públics. Directori Europeu per partida doble. El prestigi del Banc d'Espanya, pel terra, el dany a la imatge d'Espanya, cada vegada més difícil de reparar, l'Ibex 35 a la baixa i les posicions estratègiques de les multinacionals espanyoles al món, en fase d'alt risc. Gran Madrid, bravo!...

En plena eufòria immobiliària, un home amb fama d'excèntric va formular l'advertència següent: "Cal que els ciutadans de tot Espanya tinguin una idea clara del que passa a Madrid. Perquè si no hi ha una reacció a tot Espanya davant la deriva de la capital, podem pagar-ho molt car". Pasqual Maragall i Mira va titular l'article "Madrid se ha ido" (El País, 7-7-03). El van tractar de boig; amb especial èmfasi bastants dels seus.

20-V-12, J. Barbeta/E. Juliana, lavanguardia