privatitzar beneficis i socialitzar pèrdues, consolidada fòrmula "per a sortir de la crisi"

Espanya s’allunya de les metes assumides al protocol de Kyoto contra el canvi climàtic. I ho pagarà car. Les emissions de gasos hivernacle van augmentar un 0,1% l’any passat, malgrat la crisi. Només podia augmentar aquestes emissions un 15% (considerant la mitjana del quinqueni 2008-2012 respecte al 1990), però ja han crescut un 25% aproximadament segons es va saber ahir.

El més rellevant ha estat que les indústries subjectes al sistema europeu de comerç d’emissions (tèrmiques, cimenteres, siderúrgia...) van augmentar els gasos un 9,2%. I dins d’aquestes destaca el repunt del CO2 al sector elèctric: augmenta un 24%, malgrat la caiguda de la demanda elèctrica (1,2%). La raó es que creix un 88% l’ús del carbó, sobretot importat, segons va explicar Llorenç
Serrano, responsable de medi ambient de CC.OO.

Serrano va atribuir també l’augment d’emissions a la insuficient millora de la intensitat energètica, cosa que va jutjar “preocupant”, ja que contrasta amb l’eficiència més important a la UE. El sindicat va reclamar mesures d’estalvi energètic (en edificis, transport, fiscalitat ambiental...) i va denunciar els impactes que tindrà l’eliminació dels incentius (primes) al desenvolupament d’energies renovables.

El Govern espanyol estima que per complir l’excés de CO2 haurà de comprar als mercats drets d’emissió de CO2 per valor d’entre 1.170 i 1.620 milions d’euros (ja ha assumit pagaments per valor de 770 milions). La gran paradoxa és que, mentre el Govern espanyol ha de fer aquest gran desemborsament, el repartiment intern de drets d’emissió de CO2 ha comportat una altra cara paradoxa. A causa de la baixada de producció per la crisi, moltes indústries pesants han pogut vendre els seus drets i fer molts beneficis amb uns drets que van obtenir de franc.

19-V-12, A. Cerrillo, lavanguardia