Bankia, el retrat de les elits (...) de "Madrid"

La caiguda de Bankia és un esdeveniment molt fort per a Espanya malgrat els intents de les elits madrilenyes -tant de dretes com d'esquerres- per minimitzar-lo. La dreta vol salvar el soldat Rato i per això traspassa tota la culpa al governador del Banc d'Espanya, com si el Partit Popular madrileny i valencià no tinguessin res a veure amb la gestió de Caja Madrid i Bancaja, epicentres del cop de totxo nacional. L'esquerra socialdemòcrata intenta salvar el soldat Mafo -Miguel Ángel Fernández Ordóñez, socialista en qualitat de liberal-, reduint a lletra petita el recent beneplàcit del Banc d'Espanya a la fugida cap endavant de Rato, després de la seva negativa a l'operació Barcelona. Abans alemanya, o italiana, que no pas catalana (Endesa). Abans fallida que catalana (Bankia). Aquesta és la llei de ferro espanyola i ara se'n pagaran les conseqüències. Desbordat el Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu tutelarà les noves auditories de la banca i ningú no sap a dia d'avui quin abast tindran aquests controls. L'Estat no té diners per a un suport a gran escala. Vet aquí el nou esbarzer ardent de la crisi, davant el qual l'economista Paul Krugman, profeta Elies del centreesquerra espanyol, ha vist un imminent corralito en forma de carro de foc. La indústria de l'Apocalipsi és cada vegada més rendible en el circuit mediàtic, especialment en els centres d'opinió contraris a la continuïtat de l'euro. (L'última que corre per Madrid: un industriós exministre del Govern de Zapatero estaria intentant crear un fòrum d'opinió per debatre la sortida d'Espanya de l'euro). Al fons, la debilitat o fortalesa de l'Ibex 35 i les apetitoses posicions estratègiques de les multinacionals espanyoles a Llatinoamèrica...

Existeix una generalitzada opinió que atribueix a Rodrigo Rato -i a Fernández Ordóñez- tres errors com una casa. El primer, la fusió de Cajamadrid amb Bancaixa; el segon, la sortida a Borsa de Bankia a costa de passar el raspall als bancs i a les grans corporacions espanyoles, i el tercer, haver rebutjat l'oferta de fusió per absorció que li va oferir Fainé a l'exvicepresident Rato a la fi del 2011 per formar alguna cosa així com un Caixabankia.

Ningú ha confirmat oficialment que existís aquesta oferta de La Caixa, però ha d'entendre's que es va plantejar perquè el que calla atorga i els silencis són espessos. Esperanza Aguirre s'ha precipitat a puntualitzar que en cap moment va oposar objecció política a l'operació. Fonts governamentals sostenen que la iniciativa, a més de viable, era convenient. I Rato, senzillament, no diu res però el seu entorn addueix que acceptar les condicions de la direcció de La Caixa hagués estat políticament dur (per a qui?): la seu social i les operatives del banc estarien a Barcelona, l'organigrama de l'entitat procediria dels quadres que dirigeixen Nin i Fainé, i Madrid i València quedarien privades de la seva referència financera. És a dir, que l'equip de Rato argumenta la falta d'idoneïtat política per consumar una operació que, encara que de difícil digestió financera per La Caixa, ens hagués evitat el tràngol -insisteixo, tardà- de la traumàtica intervenció de Bankia.

En aquest cas les coses -i tot aquest assumpte passeja entre les boires de la imprecisió- tindríem damunt de la taula un greu assumpte. Es repetiria aquella barroeria de "abans alemanys que catalans" que es va popularitzar en els ambients del casticisme rampant a propòsit de l'OPA sobre Endesa. No és el mateix, però se li sembla. I disposa d'agreujants perquè aquest cas és un tema d'Estat de major importància que el de l'elèctrica ara en mans d'Enel.

17-V-12, Enric Juliana/ J.A.. Zarzalejos, lavanguardia

- Bankia, l’Espanya a la que, mentre quedi d’on saquejar a la ciutadania, mai se li acaba la festa
- "retallar" Servei Públic per a "rescatar" Banca Privada, no és un delicte?
- el Govern donarà 10.000 milions del nostre retallat Diner Públic a Bankia?, o en seran 38.000?
- Bankia, un (el?) problema polític de primera magnitud
- deixem sense Atenció Sanitària a sensepapers, i ambpapers, ...
- ...mentre seguim donant Diner (Públic) a la banca (privada)
- ""Rescatar" els bancs, pitjor el remei que la enfermetat", Xavier Sala i Martín