com tenim lo del wifi municipal gratuït?

L'Audiencia Nacional va confirmar dimecres passat 14 de Setembre amb una nota de premsa la sanció de 300.000 euros imposada a l'Ajuntament de Màlaga per no haver realitzat la comunicació prèvia d'inici de l'activitat d'oferir wifi gratis.

Veure nota de premsa

No obstant això, la notícia o el més rellevant d'aquesta nota de premsa no va ser la confirmació de la multa, sinó el malentès provocat per les notícias aparegudes en els mitjans de comunicació baix títols que gens tenien a veure amb la resolució. Títols com:

La nota de premsa de l'Audiència Nacional ve a confirmar la sanció a l'Ajuntament de Màlaga per oferir wifi gratis als ciutadans sense haver realitzat la prèvia comunicació a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), però no obstant això, en les notícias dels mitjans de comunicació ha creat confusions i dubtes sobre la legalitat d'aquest servei que ofereixen les administracions públiques.

Immediatament, la Fundació Guifi.net (xarxa oberta, lliure i neutral) va realitzar un comunicat de premsa per aclarir i posar de manifest que els ajuntament que ofereixen wifi gratis sota el projecto Guifi.net, compleixen tots els requisits i la seva activitat és sempre comunicada prèviament a la CMT, tal com obliga la llei.

Veure nota de premsa de la Fundació Guifi.net

El mateix dia, després de les aparaciones en els mitjans de comunicació. fins i tot en la televisió, els mitjans van començar a rectificar sobre la notícia donada anteriorment sobre la gratuïtat d'internet en les administracions públicas.

La Audiencia limita a las administraciones a prestar wifi gratis (El País)

Posteriorment, ahir dia 15 de Setembre, la CMT va publicar en el seu blog una entrada per aclarir la confusió creada. Recomanem llegir l'entrada ja que en ella deixa clar la situació.

Wifi en los ayuntamientos: Nada cambia (CMT)

En fín, per als ajuntaments, comentar-los, que no han de preocupar-se si prèviament han notificat a la CMT l'activitat que van a realitzar.

16-IX-11, Miguel, Informática Telecso

Les xarxes municipals d'internet tenen una curta vida, però molt azarosa. La seva infància ha estat plagada de polèmiques i sobresalts, d'atacs de les operadores tradicionals, que les consideren una rivalitat deslleial, i d'intents externs de restricció. Pero desde que en 2010 la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT) reguló en una circular la fórmula perquè els Ajuntaments donessin el servei sense afectar a la competència de les telecos de tota la vida, la pau ha regnat en els seus camins.

Fins que una sentència de l'Audiència Nacional ha disparat les alarmes. El tribunal es limita a rebutjar el recurs de l'Ajuntament de Màlaga contra la multa de 300.000 euros que li havia imposat la CMT i li diu que ha de pagar-la, però les interpretacions sobre una possible restricció d'aquest servei gens més conèixer-se el dictamen de principis de mes s'han disparat.

És cert que Màlaga va incomplir la normativa del regulador i va començar a donar un servei de wifi gratis sense complir les condicions. La CMT va imposar una multa al consistori, que ara s'ha confirmat. Però Màlaga ja compleix la legislació, s'ha inscrit com a operador (que és el que reclamava la comissió), paga les seves taxes, dóna tranquil·lament el seu servei i pot seguir fent-ho, igual que centenars d'altres municipis a Espanya.

Les condicions per a això segueixen sent les mateixes des de 2010, perquè l'Audiència Nacional l'única cosa que fa és recolzar a la CMT en tot el seu argumentari. Així que tot municipi que vulgui donar internet gratis als seus veïns sap el que ha de fer. En primer lloc, inscriure's com a operador davant la comissió. Segundo, portar un registre separat dels comptes. Tercer, decidir què tipus de servei vol donar. Si no és molt ràpid, 256 Kbps com a màxim, pot donar-ho gratis sense cap problema. Si és més veloç, la qual cosa es diu banda ampla, llavors ha de buscar una forma de finançar-ho, ja sigui amb publicitat, amb un patrocinador o cobrant als veïns.

Limitacions? La xarxa no pot estar orientada a edificis privats. És a dir, no pot enfocar-se directament a ells, encara que sempre hi haurà algun que caigui en el seu camí. A partir d'aquí, pot cobrir parcs, piscines, heliports..., tot el que es vulgui. Per descomptat, ha de complir la legislació general, així com els principis de transparència i no discriminació. I ja està. El wifi municipal segueix estant dins de la llei.

14-IX-11, I. Abril, cincodias