el Govern espanyol és proactiu i agressiu contra la Ciència, contra el nostre futur

Joan Massagué (Barcelona, 1953), director adjunt de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona, director del programa de Biologia del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York, i membre de l'Acadèmia de Ciències d'Estats Units, va pronunciar ahir paraules molt dures respecte a les retallades pressupostàries en matèria científica. En el marc d'una conferència del fòrum Tribuna Barcelona, Massagué va afirmar: "El Govern espanyol té una feroç indiferència cap a la ciència, una indiferència proactiva i agressiva".

No és habitual que una figura de la talla de Massagué li llegeixi la cartilla al Govern de manera tan clara. Tampoc ho és que un govern, encara que estigui contra les cordes a causa de la crisi econòmica, retallada un 25% el pressupost en investigació, quan la mitjana de la retallada general ronda el 10%. La política del Gabinet Rajoy -ho hem dit en més d'una ocasió- està sent poc afortunada en aquest capítol, perquè les retallades en investigació no només comprometen el present del país, sinó que fan alguna cosa pitjor: minen les bases del seu futur.

Massagué, igual que la resta de la comunitat científica, no ignora les dificultats que travessa el país, ni s'oposa a escometre retallades. Però no retallades que agosten bons projectes i espantin talents. Ni retallades que superin amb molt els de altres sectors. El científic català va esbossar ahir una proposta d'acció, que passa per potenciar l'excel·lència i, amb ella, els equips que han obtingut millors resultats, al mateix temps que es manté als quals segueixen una trajectòria prometedora i es proposen tancaments o fusions per a la resta. No és una proposta aliena a la realitat la de Massagué, sinó una opció que sembla intel·ligent i raonable...

La recepta de Joan Massagué perquè la ciència sobrevisqui a la crisi passa necessàriament per avaluar els científics, donar suport només a l'excel·lència, concentrar esforços i més implicació de la societat civil. Massagué, una de les màximes autoritats mundials en investigació sobre el càncer, va defensar ahir durant la seva intervenció a Barcelona Tribuna "fer de la crisi oportunitat". Per això afirma que a Catalunya hi ha ciència, que la ciència i la tecnologia són un motor econòmic i social amb molt de prestigi que tenen certes nacions, grans i petites, que han apostat per aquesta economia del coneixement, i que "Catalunya vol pertànyer a aquest grup".

- seguim sent vulnerables, i manegables, per analfabets
- la política contra la ciència
- "No és on som ara sinó cap on anem", Ignacio Cirac
- Pressupostos Públics: retallar el present, potser; escanyar el futur, NO
- punt i final a la Ciència, i les expectatives de futur, espanyoles
- carta oberta per la Ciència a Espanya: ens hi juguem el futur
- la millor política educativa del món (no, no és la catalana)
- "Amb Wagensberg", Llàtzer Moix

Aquest científic és director del programa de biologia del càncer i genètica de l'hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York, però també és assessor científic a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona –del qual ara és director adjunt– i, des de l'any passat, també al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid, en què presideix el consell científic. I precisament aquesta tasca d'assessorament va ser la que va destacar en la presentació que va fer de l'acte el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. "Fa deu anys va dibuixar algunes coses que calia fer i tot s'ha realitzat, tot el que va dir. En temps de crisi necessitem el seu assessorament, encara que sigui dur i exigent". En aquest moment de dràstica retallada pressupostària, especialment en el terreny científic, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País 1822, l'Associació Espanyola de Directius (AED) i La Vanguardia –amb el patrocini de Gas Natural i Telefónica– van reunir més d'un centenar de científics, gestors de centres d'investigació, dirigents de les universitats catalanes i empresaris relacionats amb la ciència, la tecnologia i la medicina per debatre sobre el futur d'aquesta ciència "encara adolescent", en paraules de Massagué. Sense deixar-se desanimar per una retallada d'un 25% en el pressupost de l'Estat per a ciència i tecnologia, Massagué va recordar que els equips excel·lents competeixen pels mateixos recursos que la resta de la bona ciència mundial. L'eufòria que també va encomanar a la ciència en els primers anys del mil·lenni va dibuixar un model que, segons el parer de Massagué, el fa vulnerable. "Hem de canviar aquest model d'un centre d'investigació a cada parada de metro". Massa "me too" (jo també), va comentar per referir-se al desig generalitzat en aquests anys passats que cada entitat tingués el seu centre i que cada centre tingués de tot. L'actual sopa de lletres que suposa la llarga llista de sigles dels centres d'investigació "desdibuixa la identitat i dilueix la marca", sentencia el científic.

Aquesta ciència adolescent que s'haurà de fer adulta en un moment difícil necessita concentració, mantenir els fitxatges de professionals capdavanters tant sí com no, "i talent directiu, una cosa de la qual encara no hi ha tradició". Des del seu punt de vista, hi ha massa institucions pel mig, amb plans i maneres de fer molt diverses, i cal tenir un o dos models i prou. "El contrari és un malbaratament d'energia".

L'animosa reprimenda també va arribar a la indústria i la seva "insuficient presència", sense la implicació de la qual no es tirarà endavant. I també als qui poden ser mecenes, "arma secreta de la investigació a tot el món". I no només parla de lleis que afavoreixin el mecenatge, sinó d'inversió, "perquè si el 5% dels que tenen recursos per fer-ho inverteixen per satisfer l'avenç del país, l'impacte serà enorme". Va recordar que la filantropia sense vincles públics va ser aquella que li va donar suport i va fer possible la seva investigació sobre el mecanisme de la metàstasi en el càncer. "Aquí vaig haver de sentir que això estava una mica vist. Cal visió i confiança".

En la seva anàlisi, que els presents qualificaven de realista i assenyada, Massagué va descriure la política de l'actual Govern espanyol de "ferotge indiferència proactiva, agressiva, gairebé unamuniana, cap a la ciència". Massagué admet que les retallades són necessàries, "però el que és important és com es faci la poda".

No hi va dedicar gaire temps més, tot i que va reconèixer que el risc no és petit, que segons com s'interrompi el desenvolupament d'aquesta ciència que ja havia assolit l'adolescència i havia col·locat en el món els científics espanyols, i especialment els equips que desenvolupen la seva tasca a Catalunya, la situació pot ser irreversible. "És difícil de fer, fàcil d’ensorrar i gairebé impossible de reconstruir", va resumir.

Què s'ha de fer?
"En primer lloc, avaluar els diferents grups científics i els centres que han rebut recursos públics". En segon, potenciar els que han brillat, els que ho fan bé, "i discutir el que no mereixen inversió". I continuar endavant amb nous fitxatges: "per mantenir la marca s'ha de dir a fora que Catalunya fitxa. Ja hi ha molta gent a fora que creu que potser això de la ciència espanyola va ser un bluf". I tot això per "fortificar la massa crítica", la força investigadora.

També creu imprescindible que des de l'ensenyament primari la ciència hi sigui present i es visqui com a una cosa prestigiada, "una cosa cool, com quan nosaltres érem joves", va somriure en direcció a diversos científics presents a l'acte. I va citar l'experiència a les escoles finlandeses, "i l'impacte és visible, real, amb les seves vicissituds, esclar".

15-V-12, A. MacPherson, lavanguardia