seguim sent vulnerables, i manegables, per analfabets
Suspès en cultura científica. Els espanyols estan a la cua quant al coneixement sobre ciència i tecnologia, el seguiment de la informació científica o la participació en activitats relacionades amb aquest àmbit...
L'informe, basat en l'opinió de 16.500 majors d'edat enquestats a Espanya, Itàlia, França, Països Baixos, Alemanya, Àustria, República Txeca, Polònia, Regne Unit, Dinamarca i Estats Units, analitza tant l'interès per la ciència com el coneixement dels ciutadans. L'enquesta, que es va realitzar a la fi del 2011 –a raó de 1.500 entrevistes per país–, permet comparar la situació de la població espanyola amb altres estats de la Unió Europea i amb Estats Units...
Prenent com a base aquestes respostes –en una escala de 0 a 22–, Espanya figura en l'últim lloc amb una puntuació d'11,2. En el furgó de cua apareixen també Itàlia (12) i Polònia (12,4). Dinamarca i els Països Baixos –amb un 15,6 i un 15,3– estan al capdavant, seguits per Alemanya (14,8) i la República Txeca (14,6)...
- la política contra la ciència
- "No és on som ara sinó cap on anem", Ignacio Cirac
- Pressupostos Públics: retallar el present, potser; escanyar el futur, NO
- punt i final a la Ciència, i les expectatives de futur, espanyoles
- carta oberta per la Ciència a Espanya: ens hi juguem el futur
- la millor política educativa del món (no, no és la catalana)
- "Amb Wagensberg", Llàtzer Moix
L'estudi d'opinió revela així mateix una acusada absència de referents del món científic en l'imaginari dels espanyols. Pràcticament el 46% dels enquestats no va ser capaços d'esmentar a tres científics dignes de rebre la qualificació dels més importants de la història. Li segueix –en el rànquing de la ignorància– Itàlia amb un 30% de “no sap, no contesta”. A l'altre costat de la taula, apareixen danesos i holandesos (amb una negativa a contestar del 14,7% i 18.8%, respectivament).
Tant a Espanya com a la resta de països participants el nom més repetit amb diferència és el d'Albert Einstein (el cita el 42% dels europeus). “Tota una icona”, segons els analistes. A l'UE, destaca a certa distància Isaac Newton, Marie Curie, Louis Pasteur i Galileu Galilei. L'estudi destaca que “els científics associats al domini de la física tenen relativament un alt nombre d'esments”, enfront dels vinculats a descobriments o disciplines més recents. A diferència d'altres estats, els espanyols amb prou feines esmenten a científics de la seva nacionalitat...
Analafabets i vulnerables.
Per ventura sorprèn, en un país que no ha tingut ni un sol premi Nobel científic des de fa 106 anys (Sever Ochoa no compta perquè va fer les seves investigacions a l'estranger), que els ciutadans tinguin menys cultura científica que a França, Alemanya o Itàlia? El sorprenent seria que tinguessin més! Gran part d'aquesta ignorància científica és inofensiva: no haver vist el bell blau de Neptú és com no haver escoltat a Mozart; la vida és més pobra, però es pot viure sense art. Després hi ha un altre tipus d'ignorància que té conseqüències més greus. Més greus per a un mateix quan es desconeixen fets elementals per prendre decisions sobre la pròpia salut, com en el cas d'aquest 75% d'espanyols enquestats que no saben que els antibiòtics no destrueixen els virus. I més greus per al conjunt de la societat quan se sostenen decisions errònies que guien la presa de decisions col·lectives, com en el cas del 64% que no entén que els tomàquets transgènics no tenen més gens que els tomàquets comuns.
Com més ignorant és una societat, més vulnerable és. Vulnerable a les amenaces externes i a les manipulacions internes. Corregir-ho, per descomptat, és possible. Però no és el que s'esdevindrà en un país on el Govern ha decidit retallar un 25% en R+D+i, un percentatge superior a la retallada mitjana de la despesa pública.
9-V-12, A. R. de Paz/J. Corbella, lavanguardia