sense sentit d’Estat, ni de Govern... ni del ridícul

La jove democràcia espanyola ha consolidat una lletja tradició: cada nou govern canvia tants càrrecs administratius com pot. Fins al conserge. Aquest ball de cadires allunya als experts de les decisions importants i el cost per al país és enorme. Aviat es designarà un nou governador del Banc d'Espanya (BdE). I la cosa pinta malament en part per aquesta lletja tradició. El BdE havia aconseguit un alt grau d'independència política, però ja en l'última designació es va qüestionar la independència de Miguel Ángel Fernández Ordóñez. No és lloc per jutjar la seva gestió, no ho ha tingut fàcil. Però la qüestió sobre la seva independència l'ha perjudicat a ell i a tots. Ha fet soroll quan menys falta feia, ha posat en dubte el seu criteri i sembla que ha retardat decisions.

Tot indica que el Govern actual prefereix un governador encara més partidista i, pels noms que se sospesen, molt menys qualificat. Millor dit... algun nom és horrorós.

No es pot justificar una elecció així amb un “ells ho van fer primer”. Primer perquè el Govern ha de fer el correcte per al país. Segon perquè el PP no governarà sempre. A llarg termini, li convé reforçar la independència del BdE. Tampoc serveix d'excusa “l'herència enverinada”. Cal designar un governador independent, amb el màxim coneixement de la macroeconomia teòrica i pràctica, i del sistema bancari espanyol i europeu. Amb experiència i prestigi internacional. No estem parlant d'un càrrec honorífic. El governador exerceix un paper fonamental en la connexió amb organismes i mercats internacionals. Quan un altíssim càrrec és incapaç d'articular un simple argument en una conferència internacional, ens deixa a tots en ridícul. Li impedeix explicar el que fem bé, que no és poc, i així és com paguem els costos dels ajustos sense que es reconeguin fora d'aquí. El futur governador ha de fer la reforma del sistema financer, que fa tres anys que cueja.

Els mitjans espanyols malden per relatar els errors en la política econòmica argentina dels últims anys. Certament n'hi ha molts, però el més significatiu va ser la destitució del president del banc central perquè, complint amb el seu haver de, protegia les reserves de divises. El Govern espanyol va camí de demostrar la mateixa curtedat de mires. És preocupant que gairebé cap economista espanyol s'hagi pronunciat públicament en aquest sentit. Ells sabran per què callen. Hi ha almenys dos candidats obvis per al càrrec, d'un altíssim nivell internacional. Qualsevol altra elecció ens posaria de nou en ridícul davant del món sencer que ens observa tan atentament.

4-V-12, Charles Albert Marcet, economista ICREA, IAE-CSIC i BGSE, lavanguardia