> ""Rescatar" els bancs, pitjor el remei que la enfermetat", Xavier Sala i Martín <
+ "Zombis bancaris", Xavier Sala i Martín
+ "Per un impost sobre el deute dels bancs", Xavier Sala i Martín
Arribats a aquest punt només hi ha dues alternatives. O es deixa fer fallida als bancs o algú posa diners públics per rescatar-los. En més d'una ocasió he dit que sóc partidari de deixar-los fallir, protegint als dipositants però no als creditors i als accionistes. Això és el que hem fet amb milers d'empreses des que ha començat la crisi. Si fallís un banc, hi hauria un pànic i el crèdit desapareixeria durant unes setmanes... però fixin-se que el crèdit ja ha desaparegut pel que pitjor que ara no estaríem!
El problema és que el Govern ha comès l'error de dir que els bancs són “massa importants per fallir” i no deixarà que cap ho faci. Una vegada constatats els fracassos de les alternatives, això vol dir que el sector públic haurà de posar entre 50.000 i 200.000 milions d'euros (entre un 5% i 20% del PIB espanyol). Per què no ho fa? Doncs perquè això se sumaria a aquest dèficit que ja és desorbitat i el Govern no s'atreveix pel que segueix marejant la perdiu amb el conte de les fusions que no duen enlloc. Mentrestant, als insolvents ni se'ls deixa fallir ni se'ls rescata pel que s'han convertit en uns bancs zombis, sense recursos, que ni presten ni deixen prestar, cosa que impedeix la recuperació. I portem ja cinc anys de paralitzant indefinició!
Una possible solució seria que els diners públics no fos espanyol sinó europeu. És a dir, es podrien utilitzar els fons que els europeus van crear per rescatar països i destinar-los a rescatar bancs. Al cap i a la fi, és més barat per als europeus rescatar a la banca espanyola que rescatar al país sencer. Naturalment, Espanya perdria el control d'aquests bancs, però s'estalviaria finançar el rescat amb càrrec a un dèficit cada vegada més insostenible. És més, hi hauria un important avantatge polític: els espanyols no veurien com els seus impostos es destinen a rescatar bancs en un moment en què es retallen serveis públics.
La moralitat és que existeixen solucions als problemes als quals ens enfrontem, però totes elles passen per diagnosticar bé la malaltia.
2-V-12, Xavier Sala i Martín, lavanguardia