Espanya cañí -52: la imatge dels espanyols que tenen a Nova York
Al carrer 45 entre la 2ª i la 3ª avingudes, al costat de Gran Central, a la 17ª planta d'un edifici amb la façana eternament en obres, estan les oficines de Rennert Bilingual, una acadèmia d'anglès bastant concorreguda...
la majoria dels estudiants són o bé fills de famílies riques de països amics dels EUA, o bé joves professionals que han estalviat i s'han programat sis mesos d'excedència per millorar el seu anglès. Destaquen les sud-coreanes, vestides amb les peces que ofereixin els logotips més grans de les marques més chic d'Occident; els japonesos, de tornada de tot, i els italians del nord que van bojos amb les brasileres llicenciades en màrqueting. Els alemanys i els holandesos copen els nivells més alts; llatins i asiàtics, els més baixos. De tant en tant, es veu algun metge europeu o sud-americà que acaba de començar al Mount Sinai Hospital, o un jove executiu, matriculat en el curs english for business. És una bona escola, costa uns 1.000 dòlars al mes si curses el mínim d'hores exigides (20 a la setmana) per obtenir el visat d'estudiant.
Cada any arriba a la Rennert un gran contingent d'estudiants universitaris espanyols, sobretot a l'agost i setembre. Van amb una beca del govern, que els concedeix 2.100 euros (2.983 dòlars) per assistir tres setmanes a una acadèmia als EUA De les acadèmies acreditades, deu ser de les més exitoses. Com la política de la Rennert és no tenir més de deu estudiants per classe, durant cinc o sis setmanes és fàcil trobar-ne tres o quatre per aula. Com han de gestionar els seus diners, alguns fan couch-surfing, és a dir, dormen gratis en sofàs de desconeguts hospitalaris que troben gràcies a Couchsurfing.com.
A la sessió informativa del primer dia, tots els dilluns, la directora es dirigeix als estudiants. Noga té menys de quaranta anys, és petita i rossa, i està casada amb un colombià. És l'autoritat: somrient i expeditiva. Quan coincideix amb l'arribada dels becats, sempre els diu amb una dicció i sintaxi perfectament comprensible per a l'oïda hispànica: “Recordem als estudiants espanyols becats pel seu govern que han d'assistir com a mínim a un 80% de les classes, que han d'arribar puntuals –més d'un quart d'hora de retard es considera no-assistència– i que no es pot dormir en les classes, ni anar-hi begut. L'incompliment d'aquests requisits implicarà la devolució de l'import de la beca”. Normalment, els estudiants de la resta del món creuen que és una broma.
25-VI-11, Jordi Graupera, lavanguardia