"No és on som ara sinó cap on anem", Ignacio Cirac

- Pressupostos Públics: retallar el present, potser; escanyar el futur, NO
- punt i final a la Ciència, i les expectatives de futur, espanyoles
- carta oberta per la Ciència a Espanya: ens hi juguem el futur
- la millor política educativa del món (no, no és la catalana)

"Cal pensar menys en lo malament que estem i més en com adaptar-nos a la nova situació”, sosté Ignacio Cirac, director de l'Institut Max Planck d'Òptica Quàntica en Garching (Alemanya) i referència mundial en el camp de la física quàntica. Cirac va atendre a La Vanguardia dimecres passat coincidint amb la signatura d'un conveni entre la Fundació Catalunya Caixa i el Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) per potenciar la càtedra Ignacio Cirac.

Com ha d'adaptar-se la ciència a les retallades?
En temps de crisi, cal prioritzar l'excel·lència. Si cal retallar, tal vegada es pugui retallar en quantitat, però ha de mantenir-se la qualitat.

De debò es pot mantenir la qualitat amb una retallada del 25% als pressupostos d'investigació?
Per tenir investigació d'excel·lència, es necessiten dues coses. Una és tenir als millors científics. L'altra, donar-los els mitjans perquè puguin fer bona investigació. Les retallades afecten a aquesta segona part.

Amb quines conseqüències?
Depèn. Es pot seguir fent tot el que es feia amb menys mitjans. O es pot fer menys, però intentar fer-ho igual de bé.

En aquests moments ha d'alegrar-se d'haver rebutjat les ofertes que li van fer per instal·lar-se a Espanya.
He dit diverses vegades que estic molt a gust a Alemanya. És un país que aposta per la ciència i la tecnologia. Fins i tot en un moment de retallades, els principals partits van fer un pacte d'Estat per augmentar els pressupostos d'investigació i d'educació. Allí tinc condicions ideals per fer ciència.

Cosa que no tindria a Espanya?
El problema aquí no és tant la situació com la direcció. No és on som ara sinó cap on anem.

Cap on li sembla que anem?
En els últims anys la situació de la ciència a Espanya ha millorat molt. Encara estàvem per sota del Regne Unit o Alemanya, però les expectatives eren molt bones. El que ha canviat són les expectatives. Per això és tan important concentrar els esforços a preservar la qualitat de la investigació.

El dilema, per qui distribueix els pressupostos, és si s'ha d'anteposar l'excel·lència a altres criteris com l'equilibri geogràfic.
El criteri d'excel·lència és més important que el geogràfic, el polític o qualsevol altre. Si es vol tenir molt bona ciència, no pot haver-hi cafè per a tots.

Els ciutadans, a Alemanya, estan a favor d'augmentar els pressupostos d'investigació en època de retallades?
Hi ha un gran suport a la ciència en la societat alemanya. Hi ha consciència que és una font de riquesa per al país. A Espanya també comença a haver-hi empreses que creen riquesa i llocs de treball directament a partir de resultats d'investigació. I després hi ha un efecte més indirecte i subtil.

Quin efecte?
Persones formades en centres d'investigació d'excel·lència aporten el seu talent al món de l'empresa. Molts joves formats en el meu institut investigant en física quàntica treballen després en empreses com Siemens, Alcatel, BMW...

Para què necessiten aquestes empreses la física quàntica?
No és la física quàntica el que busquen, sinó la formació que tenen aquestes persones. Per exemple, un estudiant molt bo que es va formar amb mi està en BMW treballant en la injecció de gasolina per millorar l'eficiència del motor. A les empreses d'Alemanya, aquest tipus de formació es valora molt. A Espanya no veig que això passi.

23-IV-12, J. Corbella, lavanguardia