un tramvia anomenat desig (polític de fer-se veure)
Un disbarat rere l’altre
Això de l’enllaç de les dues xarxes de tramvies de Barcelona –el Trambaix i el Trambesòs– està en vies de convertir-se en una pel·lícula dels germans Marx. Divendres l’alcalde Xavier Trias va dir que la situació actual de crisi i retallades fa que s’hagi d'ajornar fins que hi hagi “les circumstancies econòmiques adients”. Però, al cap d’unes hores, la informació era tota una altra: potser no s’hauria d’ajornar. La cosa té castanya, perquè abans de divendres Trias –que de vegades té certs comportaments que s’assemblen cada cop més als d’Hereu– havia dit que es mostrava “entusiasta” amb la perspectiva d’unir tots dos tramvies. Per acabar-ho d'embolicar, dissabte llegíem a la premsa que Trias deia que, “si els estudis ho aconsellen”, retardaran la unió de totes dues línies, però que, abans o després, acabaran per fer-la. Simultàniament, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, veu “molt difícil” que es pugui fer la “hipotètica” unió dels dos ramals. Un caos, vaja.
Recordo que, quan les autoritats barcelonines van decidir rescatar el tramvia del sepulcre on ben dignament dormia el son dels justos, als que vam escriure que ens semblava una bestiesa ens van dir de tot. Però ¿quin sentit tenia ocupar quilòmetres i quilòmetres de carrers amb un mitjà de transport que no permet compartir l’espai que envaeix? ¿Per què recuperar de l'oblit un invent que comporta més problemes que l’eficient autobús? No hi ha res que faci un tramvia que no pugui fer un autobús, que, a més, té més capacitat de maniobra. Finalment van inaugurar el Trambaix i després el Trambesòs i de seguida van començar a pressionar per unir-los, una pressió que persevera fins i tot en aquests moments de penúria econòmica en què el més digne que es podria fer amb aquesta idea seria desar-la en un calaix i oblidar-se’n per sempre més. A l’alcalde Trias li recomanaria la lectura de La Contra de dimecres passat, 11 d’abril, en aquest diari. Lluís Amiguet entrevistava Carlos Daganzo, catedràtic de Transport a la Universitat de Berkeley i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Li preguntava Amiguet: “¿Per què serveix el tramvia a Barcelona?”. Contestava Daganzo: “El tramvia és menys eficient que l'autobús: és obvi que tot el que fa el tramvia ho pot fer el bus, però no tot el que fa el bus ho pot fer el tramvia”. Nova pregunta d’Amiguet: “Llavors, ¿quin avantatge té el tramvia?”. Resposta de Daganzo: “Només l’estètica o la tradició”.
¿Per estètica o per tradició, alcalde Trias, hem de malgastar un fotimer més de diners en un artefacte que no fa res que no pugui fer millor –i de manera cent mil cops més barata– un autobús? ¿Algun dia algú ens explicarà quins interessos reals hi ha hagut, aquestes últimes dècades, darrere del retorn del tramvia? Per als amants de la nostàlgia, amb el Tramvia Blau n’hi havia ben bé prou i de sobres.
17-IV-12, Quim Monzó, lavanguardia