retallades: "una sobredosi de dolor"... contraproduent?

Les percepcions varien, però emergeix una coincidència. L'austeritat elevada a la màxima potència, com sembla ser el cas que s'imposa a Espanya, no aconsegueix la unanimitat com a mesura salvadora. Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional, va dir el dijous a Washington que Espanya ha fet, fa i haurà de seguir fent grans esforços. Lagarde va matisar que aquesta política l'ha de desenvolupar en coordinació amb la Unió Europea i a un ritme que eviti “escanyar” el creixement.

Ahir, The New York Times va dedicar un editorial a Espanya, titulat “una sobredosi de dolor” (An overdose of pain), en el que recollia aquesta mateixa idea, en considerar que és “l'última víctima de l'equivocada cura d'austeritat de la UE”. El prestigiós rotatiu no es limita a enunciar la causa, sinó que cita al presumpte culpable directe del desastre en potència. Té nom i cognom: Angela Merkel, la canceller alemanya. En l'article hi ha una altra cita concreta, la del president Mariano Rajoy, com a còmplice. Espanya ha sofert una sacsejada per aquesta crisi, es recorda, amb un índex d'atur de gairebé el 25%, que s'apropa al 50% a la franja entre els 16 i els 24 anys. “Però encara s'han aconseguit majors nivells de misèria sota el pressupost d'austeritat que el president Rajoy va presentar al març”.

Segons aquesta capçalera, i per aquesta senda, “Espanya pot ser la propera economia europea a caure per la mala gestió de la crisi de l'eurozona”. Així ho indica en el seu paràgraf d'arrencada. És el que ocorrerà tret que “Angela Merkel i els seus aliats polítics dins i fora d'Alemanya reconeguin que cap país pot pagar els seus deutes asfixiant el creixement econòmic”.

Aconsella que deixi aquest camí, que prengui la ruta d'una menor retallada i un increment del suport al creixement. L'austeritat, “la cura única prescrita” per la canceller, “no està funcionant en cap lloc”. Després de setmanes de calma enganyosa i malgrat les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu, els països de l'euro han tornat a la recessió, l'atur està pujant i les previsions de dèficit empitjoren. “Els mercats de deute estan nerviosos per Espanya i Itàlia”.

En aquesta apreciació també convergeix The Economist. En el seu nombre de principis d'abril, aquesta revista va pronosticar que “Espanya s'enfronta a un any terrible”. En aquesta anàlisi es mantenia que l'augment de la prima de risc ha provocat que Espanya “torni a ser el major mal de cap de l'eurozona”. De nou, “en primera línia de la crisi de l'euro”.

L'editorial de la capçalera novaiorquesa, on a les últimes setmanes hi ha hagut una reiteració d'informacions poc encoratjadores per a Espanya –disturbis a Barcelona, crisi econòmica, turisme de bordell–, incideix en aquest panorama desalentador. “Les males mesures de Rajoy marquen uns objectius probablement inassolibles” en la reducció del dèficit, del 5,3% pel 2012 i del 3% pel 2013. Ho són fins i tot si compleix de forma rigorosa el seu “dur pressupost”, ja que les previsions més optimistes indiquen que l'economia espanyola es contraurà gairebé un 2% al llarg de l'any.

“Com més es contregui el PIB d'Espanya –insisteix–, més cauran els ingressos i es requeriran majors retallades pressupostàries. Es tracta d'un cicle destructiu sempre a la baixa”.

El dany serà menor, sosté, si s'aplica una major flexibilitat, més inversions i “una obsessió menor en l'aritmètica del dèficit”.

14-IV-12, F. Peirón, lavanguardia