Yucca Mountain, Onkalo... emmagatzemar residus nuclears durant 10.000 anys (o més)

- "Oblidar Onkalo", Jordi Graupera

Va ser un dels concursos més surrealistes del segle i hi van participar antropòlegs, geòlegs, lingüistes, semiòlegs, algun astrònom... Fins i tot un artista plàstic. En 1991, després d'aprovar el projecte Yucca Mountain, el Departament d'Energia va convidar a experts multidisciplinaris a presentar propostes per resoldre un problema espinós: “L'adopció d'un sistema d'avisos que pugui dissuadir a la gent d'entrar en el magatzem nuclear durant 10.000 anys”. Deu mil són molts anys. Els experts triats que van formar l'anomenat Panel d'Experts de Judici van descartar una barrera física ja que “alguna tecnologia del futur la podria fer caure”. “Qualsevol barrera ha de ser simbòlica”, van concloure els diversos experts reunits. Però quins serien els símbols? La llengua escrita no valdria ja que, qui sap quina classe d'idioma es parlarà en Nevada al segle XXX?

Els experts van proposar diferents formes d'avisar sobre el perill nuclear: un anomenat “paisatge d'espines”, en el qual es cobriria la muntanya i els seus voltants amb enormes estructures amb forma de plantes espinoses. Però amb què es construirien les espines? Les úniques matèries suficientment resistents –titani i safir– “probablement serien saquejades per intrusos”, va advertir un informe de la Societat Americana de Proves de Matèries. Una altra idea consistia en “unes estructures de terra en forma d'un llamp (de llampec); molt impactants vistes des de l'aire”.

Tot això, per inversemblant que sembli, apareix en informes oficials d'agències del Departament d'Energia. Una altra proposta és una superfície de 90 metres quadrats de basalt negre, que “absorbiria tanta calor que l'intrús no podria aguantar”. Una altra, titulada The moans (el gemec), és un conjunt d'estructures de pedra que canalitzaria el vent de tal manera que s'emetés un permanent so lúgubre. “Millor un re menor perquè això denota la tristesa”, aconsella. Una altra idea: piràmides a les quals es gravaria un dibuix semblat al quadre El crit d'Edvard Munch.

Per absurd que resulti, el concurs subratlla un problema ètic, explica John D’Agata a About a mountain. S'ha de deixar un llegat de residus tòxics durant 10.000 anys? Però sense energia nuclear, o una reducció gegantina del nostre consum energètic, es passarà una altra herència enverinada a les generacions del futur: el canvi climàtic descontrolat.

...la muntanya Yucca –una silueta negra perfilada davant un cel color carmesí al capvespre–, és un record sinistre del problema més recalcitrant de l'energia nuclear: on emmagatzemar els residus?

Yucca Mountain semblava una idea excel·lent a Washington fa 30 anys, quan es va dissenyar un sistema d'emmagatzematge en contenidors metàl·lics hermèticament tancats, amuntegats en túnels de 156 quilòmetres de llarg trepats a la muntanya. Allí els residus es refredarien lentament des de temperatures de 250 graus durant almenys 10.000 anys. Fins as va contractar a experts en lingüística i semiologia per dissenyar un sistema d'avisos sobre el perill nuclear que serien comprensibles encara al segle XXX... Al costat del vell camp de proves atòmiques –ara el Camp de Seguretat Nacional–, el magatzem comptaria amb excel·lents mitjans de seguretat.

Però aviat van aparèixer els problemes. Es va descobrir que la roca de Yucca és altament porosa i que difícilment es previndria que l'aigua contaminada, acumulada en els túnels, acabés contaminant els aqüífers subterranis de la vall. A Las Vegas es va començar a preguntar què passaria en cas d'un accident dels camions o trens carregats de residus de plutoni o cesi 137 que transportarien els residus des de les actualment 104 centrals nuclears a EUA

Finalment, Obama –sota pressions del líder demòcrata en el Senat, Harry Reid, senador per Nevada– va suspendre el projecte. El moviment mediambientalista a Las Vegas encara celebra la victòria. “Yucca està mort”, va reblar somrient Mary Lou Anderson, del grup Nevada Desert Experience a Las Vegas.

...Stephen Chu, el secretari d'Energia, insisteix que, per efectuar la transició a un model energètic de baixes emissions de C02, l'energia nuclear serà essencial.

Per tant, fins i tot després de l'accident japonès de Fukushima, Obama tracta d'incentivar la construcció de noves centrals. Ha donat llum verda a garanties de crèdit per uns 8.000 milions de dòlars per a la construcció de dues centrals a Geòrgia. Amy Goodman, de l'emissora Democracy Now, ha denunciat els estrets vincles entre l'Administració i empreses com a General Electric, Exelon i ComEd, que tenen interessos en el sector nuclear. Però la preferència de l'Administració pel lobby renovable i el nuclear, enfront del petrolier, és un indici de la serietat amb la que pren el perill del canvi climàtic.

Així i tot, el gran dilema roman. Si l'única forma de baixar emissions és l'energia nuclear què es va fer amb les 77.000 tones de residus que en aquests moments s'emmagatzemen en piscines en les centrals, una solució provisional i perillosa? A la central de Fukushima les piscines de residus van ser una font important de contaminació radioactiva.

Però no fa falta viure als voltants de Fukushima per entendre el que és la contaminació radioactiva. Goedhart acaba de denunciar al congrés de Nevada la contaminació de 6.000 milions de litres d'aqüífers subterranis als voltants de Crystal, la conseqüència de més d'1.000 proves atòmiques realitzades entre 1951 i 1992. “Washington no posa diners per netejar ni per indemnitzar”, diu Goedhart. “És com l'arbre que cau en el bosc; si ningú ho va veure, no va ocórrer”.

8-IV-12, A. Robinson, lavanguardia