disbarat electoralista d’una Espanya radial per a la que no existeix la crisi

Espanya està malament. Els eufemismes, mitges veritats i ajornaments acumulats durant quinze llargs mesos de cicle electoral han foradat la credibilitat exterior del país. Els operadors (i especuladors) financers que hostigaren el tacticisme de José Luis Rodríguez Zapatero ara no acaben de creure's els primers pressupostos de Mariano Rajoy. La prima de risc del deute públic torna a depassar els 400 punts. Espanya entra en la fase més dura de l'ajust amb una avaria econòmica esgarrifosa i la seva obra pública prioritària pel 2012 consisteix a accelerar el tren d'alta velocitat Madrid-Galícia en el tram orogràfic de màxima dificultat.

L'obra pública estel del proper any -això diuen els pressupostos- serà la costosa i complexa connexió de Zamora amb la província d'Orense per Puebla de Sanabria, una successió de túnels que al ferrocarril convencional li van costar cent anys de lentitud per falta de rendibilitat. Les obres van començar a mitjan segle XIX, sota l'impuls, entre d'altres, de don Práxedes Mateo Sagasta (diputat per Zamora) i no van concloure fins a 1957, en temps del general Franco.

L'Espanya radial resisteix, impàvida, els embats de la crisi. Tres són les prioritats ferroviàries del Ministeri de Foment en 2012: l'AVE Madrid-Galícia, amb horitzó 2015; la Y ferroviària basca (alta velocitat Madrid-País Basc-França, amb vista al 2016), i la connexió de Madrid amb el potent nucli turístic de la Costa Blanca, mitjançant la prolongació de l'AVE de València a Alacant. El corredor mediterrani de mercaderies, projecte estratègic reiteradament reclamat per l'empresariat català i valencià -reconegut com a prioritari per la Unió Europea-, queda en segon pla.

La mitologia de l'AVE és superior als estralls de la crisi. I el calendari electoral segueix marcant el ritme de les obres públiques. Dins d'un any hi haurà eleccions autonòmiques a Galícia i País Basc, comicis que suposaran un test molt important per al Partit Popular, donada la greu situació de l'economia i tenint en compte el significatiu precedent andalús. Tan alt és l'envit, que el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, està estudiant la hipòtesi d'un avançament electoral (tardor del 2012) per evitar la coincidència amb els comicis bascos, en els quals el focus d'atenció estarà posat en l'amplitud del vot abertzale i en l'escenari post-ETA.

"No serem menys". El lema fundacional de l'Espanya de les autonomies és d'una eficàcia a prova de dictats alemanys. L'arribada de l'AVE a Orense constitueix un símbol molt important per a Galícia, la més vella nacionalitat de les Españas, amb un profund pòsit psicològic de terra maltractada. L'ex ministre socialista José Blanco va voler aparèixer com l'home de l'AVE a Galícia, pensant possiblement en una candidatura a la presidència de la Xunta, ara difícil donades les seves vicissituds judicials. Va accelerar les inversions, va optar pel tram més difícil i va identificar l'obra amb el PSOE. Evidentment, el PP de Mariano Rajoy (Santiago de Compostel·la, 1955) i de la ministra de Foment, Ana Pastor (Zamora, 1957), "no pot ser menys". Galícia és prioritat. Costi el que costi: 1.217 milions d'euros en 2012.

L'aposta per la Y basca, un projecte d'Estat pactat pel PSOE i el PNB en el 2006, té una gran importància estratègica: intensifica la comunicació Madrid-Euskadi, apuntant a la França atlàntica; posa en relleu la fase post-ETA (violentament oposada al projecte), i evidencia l'entesa del PP amb el PNB, recentment posada de manifest en l'elecció dels òrgans directius de Kutxa Bank. La Y basca (Vitòria-Bilbao, Vitòria-Sant Sebastià) és peça fonamental del corredor atlàntic, l'altra gran alternativa al corredor mediterrani, una vegada aparcada per la UE la perforació pirinenca de l'Eix Central per Aragó. Al País Basc hi ha partit i el PP vol jugar-lo. Costi el que costi: 314 milions en el 2012.

I ara ve el truco del almendruco (es diu de l'ametlla mediterrània quan encara està verda). Foment sosté que la seva principal inversió en el 2012 va al corredor mediterrani (1.312 milions) sumant diverses actuacions, la més important de les quals serà la prolongació de l'AVE de València a Alacant (per connectar Madrid amb la Costa Blanca), amén de les obres en curs entre Barcelona, Girona i Figueres (amb retard) i el desdoblament Castelló-Vandellòs (via única del segle XIX per fi modernitzada). Per a la configuració de l'eix de mercaderies, veritable essència estratègica del corredor mediterrani, només es consignen 200.000 euros, destinats a un tercer carril suplementari entre València i Castelló. Tercer carril adossat a la via convencional, sense traça segregada. Passadís mediterrani. El català emprenyat veu confirmats els seus temors. I a Valància, l'ambient comença a estar caldejat.

7-IV-12, Enric Juliana, lavanguardia