"Premi als lladres", Pilar Rahola

Un país que en 25 anys ha decretat tres amnisties fiscals no és un país seriós. D'entrada perquè demostra una endèmica incapacitat d'atallar el gran frau fiscal, aquest que acumula tants zeros com desvergonya. És a dir, envia la imatge que Espanya és jauja per als grans defraudadores, i que la persecució fiscal sempre és inversament proporcional a l'import defraudat. O sia, que posats a defraudar, cal fer-ho per molts zeros per aconseguir la impunitat. Però a més, aquest gust per l'amnistia fiscal -perpetrada tant per socialistes com per peperos- envia un altre letal missatge: a Espanya cíclicament el gran frau es perdona. És a dir, un pot ser xoriço durant anys, amagar sumes ingents de diners que poden venir de qualsevol activitat il·lícita, passejar-se pels paradisos bancaris del planeta i després tornar a Espanya blanquejat gràcies a una bufona amnistia. Que aquests diners perdonats provingui de l'especulació salvatge del maó, o fins i tot de la droga, és el de menys. I tot, diuen, es fa per donar una mica de nutrient a les depauperades arques de l'Estat. Acceptem aquest argument, considerant l'amnistia una mesura traumàtica, però necessària en temps de severa crisi. Si aquesta és la idea, com és possible que el ministre d'Economia parli d'una recuperació paupèrrima, que només arribaria als dos mil milions?

Però si dos mil milions són la xocolata del lloro! Però si el frau fiscal ronda els 80.000 milions, segons els experts! És a dir, perdonaran per tercera vegada als grans defraudadores, enviaran missatges de bonisme fiscal, consolidaran la idea que la Hisenda pública no és cosa de tots (depèn dels zeros) i tornaran a mostrar l'enorme debilitat d'Espanya envers el gran frau, i tot ho faran per una misèria. Però això què és? És el que sembla... un país en el qual qualsevol mindundi és perseguit com una rata si no paga les seves obligacions puntuals, però es perdonen milions d'euros als equips de futbol, déu li doni glòria al circ! I és el mateix país on els autonòms, les pimes i el global de la soferta classe mitjana paga quantitats ingents i indecents de diners a Hisenda, fins al punt d'arribar a treballar mig any sencer només per a l'Estat, mentre el capital més brut i més delictiu s'escorre alegrement per la porta de darrere. I després li donen bitllet polit per a la tornada. És així com pretenen remuntar la situació econòmica? És així com guanyaran credibilitat en el concert de nacions serioses? Doncs anem apanyats si una de les grans mesures del Govern és perdonar als lladres que s'han portat els diners a paletades, després d'aconseguir-lo de qualsevol manera, i a sobre decretar aquest perdó per aconseguir una almoina. En fi, dec ser curteta, però no aconsegueixo veure-li una sola bondat a aital estrident maldat.

3-IV-12, Pilar Rahola, lavanguardia