Aung San Suu Kyi, la Mandela asiàtica, arrassa a les eleccions (parcials) birmanes

- Birmània, llibertat per a Aung San Suu Kyi
- Birmània, una altra burla de/a la ’comunitat internacional’

Birmània va entrar ahir en una nova era. La històrica capdavantera opositora i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, va aconseguir l'escó pel qual lluitava per entrar al Parlament de Birmània i el seu moviment, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) liderava les votacions en tots els districtes en els quals es va presentar. El moviment opositor esperava aquest diumenge els resultats oficials per poder cantar victòria. Els observadors internacionals no van identificar cap incident greu.

Als seus 66 anys i després de quinze dels últims vint sota arrest domiciliari,la carismàtica líder de la LND ha aconseguit un acta de diputada per primera vegada en la seva carrera política. "Aung San Suu Kyi ha aconseguit el 99% dels vots en la circumscripció de Kahwmu", va declarar als mitjans de comunicació Soe Win, un dels dirigents de la LND, qui va afegir que la premio Nobel de la Pau havia guanyat en tots els col·legis del districte electoral pel qual es presentava.

El resultat obtingut per la Dama , com la criden afectuosament els birmans després que el general Than Shwe -el dirigent de l'última junta militar prohibís dir el seu nom al país, és el fidel reflex del resultat de les eleccions parcials celebrades ahir a Birmània. Anit tot apuntava al fet que la històrica força opositora de la Lliga Nacional per la Democràcia arrasava en totes les circumscripcions en les quals es presentava. Estaven en joc 37 escons de la cambra baixa d'un total de 440, sis del Senat i dos de les assemblees regionals.

"Estem al capdavant en tots els districtes i podem aconseguir els 44 escons en joc. Però esperem a conèixer l'anunci oficial", va assenyalar Soe Win a la premsa. Un anunci que pot trigar, ja que la Comissió Electoral va avançar que els resultats oficials es donaran a conèixer dins de diversos dies. L'eufòria continguda d'aquest representant de la LND era lògica.Els membres del moviment opositor no volen reviure l'experiència que van sofrir en 1990. En aquella ocasió, la LND va guanyar folgadament, però el triomf mai li va ser reconegut i el seu líder, Aung San Suu Kyi es va passar quinze dels últims vint anys baix arrest domiciliari. Ara, no obstant això, la situació és diferent.

La pugna electoral entre l'oficialista Partit del Desenvolupament i Solidaritat de la Unió i la LND de Suu Kyi, és més simbòlica que real. Els 37 escons de la cambra baixa i els sis del Senat suposen menys del 7% del total de les dues càmeres, en les quals l'oficialista Partit del Desenvolupament i Solidaritat de la Unió té majoria absoluta. I alguns observadors especulen fins i tot amb la idea que al Govern de Thein Sein li interessa una victòria del moviment opositor de la premio Nobel de la Pau, per legitimar el seu procés de transició democràtica. Aquestes eleccions no alteren el mapa electoral birmà, però constitueixen el baròmetre per mesurar la força real que té Suu Kyi i el seu partit entre la població.

Si es confirmen les dades provisionals, la LND no només tindrà veu i vot en la cambra baixa, sinó que a més es convertirà en la segona força política del país, per darrere del Partit del Desenvolupament i Solidaritat de la Unió que compta amb el 75% dels escons, la qual cosa suposa inaugurar una nova era a Birmània. No obstant això, l'escenari que s'obre a partir d'ara al país del sud-est asiàtic pot marcar la tendència de cara a les properes eleccions legislatives lliures que se celebrin a Birmània. Tot dependrà del treball que puguin realitzar Aung San Suu Kyi i els seus diputats de la LND. Serà un període de prova per tots ells, però especialment para la premio Nobel de la Pau, que per primera vegada exercirà una labor política a Birmània i podrà influir en la línia governamental d'aquest país del sud-est asiàtic.

El resultat d'aquestes eleccions parcials era, d'altra banda, esperat. Una enquesta publicada pel grup multimèdia Mizzima News, la setmana passada, atorgava a la LND el 60% dels vots, enfront del 32% al Partit del Desenvolupament i Solidaritat de la Unió i un 6% al també oficialista Partit d'Unitat Nacional. D'altra banda, la jornada electoral es va desenvolupar sense incidents greus, segons els observadors internacionals. Aung San Suu Kyi havia denunciat divendres passat que s'havien produït irregularitats al llarg de la campanya electoral i alguns membres de la LND es van queixar també ahir d'alguns altercats.

No obstant això, tant observadors europeus, com de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (Endrecen) van restar importància dits fets. "Pel que sembla, les eleccions s'han desenvolupat sense problemes", va declarar Surin Pitsuwan, secretari general de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (Endrecen). "Els problemes que hi ha hagut en les eleccions són molt petits en comparació de les amenaces, violència i la propaganda oculta que té lloc a Filipines", va subratllar un diplomàtic filipí destacada a Birmània.

I en semblants termes es va expressar Malgorzasta Wasilenka, observadora de la UE, qui va jutjar la jornada electoral de "encoratjadora", si bé va precisar que era molt ràpid per treure conclusions sobre el conjunt del país i de la credibilitat real del procés. També va aplaudir el desenvolupament electoral l'observador de l'ONU, Tomás Llambrega Quintana, qui va afirmar que "les eleccions del 2010 van ser una oportunitat perduda, que no ha de repetir-se, ara que Birmània entra en una nova era".

2-IV-12, lavanguardia

A lo largo de sus vidas no han tenido oportunidad de conocerse, pero comparten ideales y unas fechas muy concretas.

El 12 de junio de 1964, la justicia sudafricana condenó a cadena perpetua a Nelson Mandela. Una semana más tarde, Aung San Suu Kyi cumplía diecinueve años y preparaba sus maletas para dirigirse a Oxford, para estudiar Filosofía y Ciencias Políticas y Económicas.

Veintisiete años más tarde, en 1990, Mandela recobró la libertad y se propuso dirigir a su país por la senda de la reconciliación democrática. Aquel año, Suu Kyi ganaba ampliamente unas elecciones legislativas -cuyo resultado el gobierno militar no aceptó-, pero en lugar de gobernar fue privada de libertad.

Desde 1989 ha pasado, en periodos distintos, 15 años detenida o en arresto domiciliario.

Así, al igual que Nelson Mandela, Aung San Suu Kyi se ha convertido en un símbolo internacional de la resistencia heroica y pacífica de un país. En en el rostro de la opresión.

Y es que si Mandela fue en su momento la única esperanza para la población negra de Sudáfrica, Suu Kyi, a sus 66 años, representa para los habitantes de Birmania su mejor y quizás única esperanza de que algún día acabe la represión militar en su país.

Sin duda la mejor definición que nadie ha hecho de esta mujer menuda y aspecto frágil la hizo el entonces presidente del comité del premio Nobel de la Paz, Francis Sejested, cuando anunció la concesión del galardón a Suu Kyi por ser un "extraordinario ejemplo del poder de los que no tienen poder".

Su presencia despierta tanto respeto entre la población birmana como odio entre la junta militar.

En especial en su presidente, el general Than Shwe. No en balde es hija del general Aung San, el padre de la independencia birmana, asesinado el 19 de julio de 1947 por unos radicales, cuando ella tenía dos años y el país se encontraba en plena transición hacia su independencia.

A los quince años partió hacia India con su madre, Daw Khin Kyi, que había sido nombrada embajadora de Birmania en aquel país. De allí se fue a Oxford, donde cursó estudios de Filosofía y Ciencias Políticas y Económicas y allí conoció a su futuro marido, Michael Aris, con quien tuvo dos hijos, Alexander y Kim.

Después de trabajar en la secretaría de las Naciones Unidas y ser profesora en India, Aung San Suu Kyi decidió regresar a su país en 1988 para atender a su madre, gravemente enferma, a pesar de las amenazas del gobierno militar, liderado por el dictador Ne Win.

A su vuelta se encontró con una Birmania muy distinta de la que había abandonado casi treinta años atrás.

El país se encontraba en plena agitación política. En agosto del aquel año estalló la revuelta, conocida como Levantamiento 8888. Miles de estudiantes, trabajadores y monjes salieron a la calle para exigir reformas democráticas. El régimen respondió con un sangriento golpe militar.

"Como hija de mi padre, yo no podía permanecer indiferente a todo lo que estaba pasando", dijo en un discurso en Rangún el 26 de agosto de 1988, y organizó un movimiento en favor de los derechos humanos y la democracia.

En julio de 1989 fue puesta bajo arresto domiciliario en Rangún. Un año más tarde, su partido, la Liga Nacional por la Democracia (LND), obtuvo el 82% de los escaños en las elecciones de mayo de 1990.

El fracaso en las urnas de los partidos de los militares les impulsó a ignorar la voluntad popular, anular los resultados y confirmar la condena de San Suu Kyi, a quien le fue negado el contacto con su marido, el profesor británico Michael Aris, y sus dos hijos.

Reconocida como prisionera de conciencia por Amnistía Internacional, su sueño de que el drama birmano no cayera en el olvido fue recompensado en 1991 con el premio Nobel de la Paz, gracias al cual dio a conocer su combate al mundo entero rechazando el exilio propuesto a cambio de su silencio.

En 1995, la presión internacional forzó su liberación. Pero la Junta Militar la volvió a someter a arresto domiciliario en 1996 al constatar la creciente multitud que esperaba sus mensajes de esperanza los fines de semana.

Uno de los capítulos más duros de esta privación de libertad fue cuando su esposo, Michael, murió de cáncer en 1999, en Londres, esperando un visado que el gobierno birmano nunca le concedió para que pudiera despedirse de su esposa.

Desde entonces, la junta militar ha intentado minar su voluntad, liberándola un tiempo y arrestándola poco después. Su objetivo es mantenerla aislada y esperar a que su salud se vaya debilitando. Pero San Suu Kyi parece incombustible a pesar de su aparente fragilidad.

Aunque hasta su puesta en libertad permaneció incomunicada, nada más salir de su arresto domiciliario, en noviembre del 2010, se puso al día en materia de redes sociales para poder comunicarse con los jóvenes.

Y, al igual que Mandela en su día en Sudáfrica, en apenas un año Aung San Suu Kyi ha recuperado todo el protagonismo en la vida política de Birmania que un grupo de militares le intentó usurpar por la fuerza silenciando su voz y escondiendo su persona, primero en cárceles y luego en su propia casa. A partir de ahora su voz y su figura estarán en el Parlamento. La Dama inaugura una nueva era en Birmania.

2-IV-12, lavanguardia