la rebelió tuareg posa sobre la taula Azawad, el seu propi Estat

- http://en.wikipedia.org/wiki/Azawad
- http://en.wikipedia.org/wiki/National_Movement_for_the_Liberation_of_Azawad 

En un comunicat difós a la seva pàgina web, els tuaregs membres del Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad (MNLA) anuncien que han assumit "el control de l'administració" de Tombouctou, l'última ciutat del nord de Mali que estava sota el domini del govern de Bamako, i que la seva bandera "flameja per tota la regió", inclosa la ciutat homònima. Divendres, els rebels ja van arribar a l'estratègica localitat de Kiddal i aquest diumenge han entrat triomfants, i gairebé sense oposició, a la ciutat de Gao, la segona més important del país, situada a uns mil quilòmetres a l'est de la capital.

Tombouctou era l'última ciutat del nord de Mali, objectiu dels rebels tuaregs, que han rendibilitzat el caos provocat pel cop dels militars. Justament quan aquests havien anunciat, a instàncies dels països veïns, el retorn a l'ordre constitucional, els tuaregs, han avançat cap a la històrica ciutat del nord de Mali, on alguns testimonis asseguren que els rebels "ja són a la ciutat" i que les oficines públiques i els bancs "han estat saquejats". "Les forces del govern han fugit", asseguren alguns dels habitants i els tirotejos sembla que "han cessat".

Tot i que encara no és clar que controlin tota la ciutat, un membre del Parlament de Tombouctou, El Hadj Baba Haidara, assegurava que els tuaregs ja "han arribat i estan plantant la seva bandera" a l'oficina del governador, a la de l'alcalde i també al campament militar, afegia un resident, segons l'agència AFP.

La tragèdia es repeteix entre la població civil, com és habitual en aquests casos de desgovern i guerra. Les línies d'autobusos que sortien des de Bamako cap al nord han quedat paralitzades davant la incertesa de la situació. Els que tenen més recursos miren al sud com l'horitzó de salvació.

Després de més de dos mesos i mig de violents xocs, en què han perdut la vida centenars de soldats, els independentistes tuaregs han agafat el control de la pràctica totalitat de la regió d'Azawad, un territori que té uns 850.000 quilòmetres quadrats de superfície i que ocupa una zona desèrtica habitada per tribus àrabs i nòmades del desert. Els rebels han aconseguit apoderar-se del nord del país justament el mateix dia en què els militars han restablert l'ordre constitucional, deprés del seu cop d'estat de fa deu dies.

2-IV-12, red, 324.cat

Després del cop militar a Mali contra el president Amadou Toumani, els rebels tuareg han reiterat en un comunicat difós a la premsa internacional la seva intenció avançar cap a la independència del Azawad, han exigit a la junta militar que retiri d'aquest territori “totes les forces d'ocupació” i la fa responsable de la vida de totes les persones originàries d'aquesta regió que viuen a la resta del país.

El Azawad ocupa la meitat nord de Mali i està unit a l'altra meitat per una estreta franja de terreny que, en forma de “coll d'ampolla”, uneix dues realitats molt diferents. Poblat des del segle XVI per àrabs i tuaregs, el Azawad forma part del desert del Sàhara. Per contra, el sud, on es troba la capital –Bamako-, és una regió de població negra amb condicions de vida pròpies de la sabana sudanesa, connectant ja en la seva part meridional amb el clima i paisatge tropical. Al mig, flanquejada per les fronteres de Mauritània i Burkina Faso, es troba la corba del Níger, les aigües del qual banyen les històriques ciutats de Gao i Tombuctú, un important atractiu turístic a causa de les seves peculiars edificacions de fang.

Des de la seva independència de França en 1960, Mali ha viscut diverses revoltes tuareg, de forma especial en els anys 90, sorgint recentment, en fracassar els acords de pau signats l'any 2006, una nova organització armada: el Moviment Nacional d'Alliberament de Azawad (MNLA). Aquest grup va reiniciar les hostilitats el passat 17 de gener. Des de llavors no ha deixat de recollir èxits militars, fins al punt d'arraconar a les forces governamentals entorn de les ciutats més poblades. Finalment, un sector de l'Exèrcit, descontent amb la gestió de la crisi tuareg, va decidir el 21 de març donar el cop d'estat que ha derrocat al Govern i ha suspès les garanties constitucionals.

El MNLA situa com a origen de l'actual insurrecció l'incompliment per part de Bamako dels acords establerts aquest any de 2006, que, al seu torn, intentaven resoldre el fracàs dels signats en 1992. Segons aquests pactes, els militants del llavors Front Popular per a l'Alliberament del Azawad (FPLA) havien de quedar integrats en les forces armades de Mali, a més de crear unitats especials per desallotjar a Al-Qaeda i a altres bandes criminals de la zona.

Segons denuncien els representants tuaregs, l'any 2008 es van formar únicament cinc d'aquests equips sense l'armament adequat per fer front al perill yihadista, demostrant així que l'Estat, “cinquanta anys després de la seva creació, era incapaç d'assumir la seva responsabilitat” per garantir la seguretat de la població. Aquest fet ha portat al MNLA a prendre les armes de nou per expulsar a tots els que “ocupen il·legalment aquest territori, inclosos els terroristes d'Al-Qaeda”.

D'acord amb les seves explicacions, els integrants del MNLA procedirien de l'antic FPLA, de l'Aliança pel Canvi Democràtic i del Moviment Nacional del Azawad, una associació que, durant diversos anys, ha intentat negociar amb el Govern central una autonomia per a la regió.


Imatge satèl·lit de Mali amb les dues zones clarament diferenciades: el Azawad al nord i Bamako al sud. / Wikipedia

El conflicte tuareg de Mali ve des de lluny. De fet, es podria considerar que aquestes revoltes no serien una altra cosa que l'últim episodi d'un secular enfrontament entre aquesta ètnia i la població negra del sud, un xoc cultural que es remunta a la desintegració de l'Imperi Songhay a la fi del segle XVI.

El songhay va ser l'últim gran imperi negre de l'Àfrica Occidental. Va desaparèixer en ser derrotat per una expedició enviada pel sultà de Marraquech a la recerca de nous recursos i per controlar la ruta de la sal. Es dóna la circumstància que aquesta expedició estava integrada, fonamentalment, per moriscs andalusos, al capdavant dels quals es trobava un prestigiós comandant, igualment andalusí: Yuder Pachá, nascut a Cuevas de Almanzora (Almeria) amb el nom de Diego de Guevara.

Yuder va aconseguir derrotar als songhay, molt superiors numèricament, a causa que bona part dels seus homes anaven proveïts de arcabuços, armes de foc que els songhay encara no manejaven. Per aquesta raó, la nova comunitat que es va formar, en barrejar-se aquests moriscos amb la població local, va rebre el nom d'“els arma”, una elit social que durant segles va conservar costums i paraules castellanes vinculades al seu passat andalusí.

A la fi del segle XVI i començaments del XVII, “els arma” ja van haver de fer front a atacs tuareg. Des de llavors subsisteix l'enfrontament entre la cultura songhay (de raça negra, tardanament islamitzada i amb una economia agrícola) i la berber o tuareg (de pell més clara, dipositària de l'islam i de vida nòmada).

Fins i tot, sobre la base d'aquesta població sedentària i en resposta al Pacte Nacional entre els tuareg i el Govern de l'any 1992, va sorgir en els anys 90 l'organització racista negra Ganda Koy. Els Ganda Koy es van dedicar a alimentar l'odi contra els “orelles vermelles” del desert i van col·laborar amb forces de l'Exèrcit de Mali en les operacions de neteja. Segons dades d'Amnistia Internacional, entre abril i agost de 1994, un miler de persones van ser assassinades, 400 d'elles a la ciutat de Tombuctú.

En els seus comunicats, els Ganda Koy cridaven a combatre “sense pietat als terroristes, enemics de la unitat nacional” i “a defensar la integritat territorial de Mali”, uns arguments que recorden als esgrimits pels actuals colpistes, els qui també acusen al president Amadou Toumani de negociar un acord amb els separatistes.

28-III-12, M. Martorell, cuartopoder